I ho dic en francès perquè l’obra reivindica la sobirania d’aquesta llengua al Quebec, entre altres coses. En una posada en escena excepcional, apareix Robert Lepage i ens porta als anys de la Revolution Tranquille, fent un flash back que ens situa a aquells anys al bloc d’apartaments on vivia, l’Avinguda Murray número 887, d’aquí el títol. Impossible explicar el que passa en poques paraules, però tota la peça és d’una tal magnitud, tan mil·limetrada i ben executada, que la placidesa en que ha fluït al llarg de les quasi dues hores, al final explota al recitar el poema Speak White, que jo m’atraveixo a traduïr lliurement com a Hable en Cristiano, que tan bé coneixem els que tenim certa edat. Aleshores et quedes clavat a la butaca i només reacciones a l’hora d’aplaudir i aplaudir…
http://bit.ly/20i5Wn1