És possible que hi hagi un altra realitat paral·lela a la nostra?
“Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l’existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d’una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l’existència de múltiples dimensions i universos paral·lels” (Viquipèdia)
Un accident durant un experiment obrirà una porta a una altra dimensió. Dues realitats alternes amb un punt en comú. Dos mons diferents i complementaris.
Tenia moltes ganes de veure aquesta obra per diferents motius: en primer lloc pel seu autor i director Javier Daulte, un argentí que destaca per la seva manera de dirigir, i pel dinamisme escènic dels seus muntatges; i segon pel repartiment, especialment per la Sandra Monclús,la Nora Navas, en Jordi Rico i el David Vert. Un cop vista l’obra us puc assegurar que tots els actors, absolutament tots, estan extraordinaris!!!. L’obra és extraordinària!!! És increïble la sensació que una sent quan en una obra de teatre tot flueix en un mateix sentit, quan la connexió entre actors és més que evident i tots estan a un mateix nivell interpretatiu. És fascinant veure un espectacle tan homogeni i tan ben treballat, en tots els aspectes. I es que a “4D Óptic” tot rutlla com una seda, els canvis de vestuari, d’escenografia ,l’alternació de personatges. Tot està calculat al mil·límetre, fins hi tot el moviment escènic (escenografia i actors). I que voleu que us digui del text, és extraordinari, amb diàlegs intel·ligents i una trama molt ben teixida.
“4D Òptic” ens mostra la dualitat de l’ésser humà. L’ambició i el desig.Insatisfacció.
Us asseguro que les dues hores que dura aquest muntatge se us passarà volant. Feu-me cas i no us la perdeu!!!