Una nova proposta del Teatre de l’Aurora, Una casa en la montaña. Ara la podeu veure a Heartbreak Hotel. Una obra on estem asseguts a taula compartint temps i menjar amb els intèrprets i la resta del públic durant la funció.
És una obra amb tres relats. La que més m’ha atrapat ha estat la història amb diferents finals, asseguts a taula compartint vi i embotits amb Xavi Beltran i Sergi Torrecillas Albert Boronat era el mestre de cerimònies entre els tres relats, i a més, compartint diferents apunts en cada un d’ells.
I altres dos monòlegs com a pròleg i conclusió, ofereixen aquesta obra on la proximitat amb els actors està més que assegurada.
Una casa en la montaña, d’Albert Boronat, és una proposta molt original que trenca amb la manera tradicional d’explicar una història. L’espectador no és només testimoni, sinó que se sent part del que passa, com si estigués dins d’aquell espai aïllat on es desenvolupa l’acció. Mai he tingut als actors tan propers, en aquest cas a la mateixa taula. El text, d’estil abstracte i suggeridor, juga amb el temps, la memòria i la percepció, més que no pas amb una trama lineal.
Les interpretacions de Sergi Torrecilla i Javier Beltrán donen molta força a l’obra: són intenses, precises i transmeten una tensió silenciosa que es manté tot el temps. Boronat construeix un ambient on la paraula, la llum i el so tenen tant de pes com els personatges.
El resultat és una experiència escènica hipnòtica i diferent, que convida a deixar-se portar i interpretar cadascú el seu propi significat. I aquesta és la millor forma de definir aquesta obra, és una «experiència»
Una proposa interesant, però a la vegada em va descol·locar una mica.
Entrar en el pensament de Wittgenstein, em descol·loca. El desconèc (ara segon wiki filòsof, matemàtic, lingüista i lògic austríac) i quan en parlàven d’ell desconnectava o em perdia. Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç