Una casa en la montaña

Una casa en la montaña es una pieza única, delicada, tan especial que no quieres que se acabe. Su originalidad la aparta de la estructura convencional del teatro.
Albert Boronat, escritor, director y actor de la pieza, ha creado un texto en el que se utilizan el catalán y el castellano y en el que encontramos filosofía, misterio, tono gore, poesía, thriller. La trama se mezcla con elementos formales que la elevan a una dimensión en la que se añade humor y sorpresa.
El texto gira, se atornilla y retuerce, hace bucles, adelanta y vuelve al punto de salida sin dar tregua. Va explorando caminos desconocidos y cada camino es una decisión distinta que podría haber cambiado el curso de la historia. Parece que el autor se divierte con este juego y logra contagiar ese divertimento misterioso.
Por la puesta en escena elegida (acertadísima) te sientes, como público, íntimamente ligado a la historia, a los personajes, a sus voces, a sus gestos. Estás inmerso en la historia y te hacen sentir a gusto, con ganas de participar. Es tan original que al principio podría hacerte sentir incómodo pero consiguen que te integres de tal manera que el público se deja atrapar en una red llena de sorpresas inesperadas. El espacio del Heartbreak Hotel es ideal para crear este clima de proximidad.
Los actores, Javier Beltran y Sergi Torrecilla, están espléndidos en la interpretación del texto y en la forma de desarrollarse dentro de la puesta en escena. Como los buenos oradores, se van dirigiendo a todo el mundo, uno a uno con la mirada y los gestos y todavía te hacen sentir más partícipe de la historia.
Son necesarias propuestas de este tipo para demostrar que el teatro puede ser algo más que un intento (siempre frustrado) de retratar a la realidad.

Una nova proposta del Teatre de l'Aurora, Una casa en la montaña. Ara la podeu veure a Heartbreak Hotel. Una obra on estem asseguts a taula compartint temps i menjar amb els intèrprets i la resta del públic durant la funció.





És una obra amb tres relats. La que més m'ha atrapat ha estat la història amb diferents finals, asseguts a taula compartint vi i embotits amb Xavi Beltran i Sergi Torrecillas Albert Boronat era el mestre de cerimònies entre els tres relats, i a més, compartint diferents apunts en cada un d'ells.





I altres dos monòlegs com a pròleg i conclusió, ofereixen aquesta obra on la proximitat amb els actors està més que assegurada.





Una casa en la montaña, d'Albert Boronat, és una proposta molt original que trenca amb la manera tradicional d'explicar una història. L'espectador no és només testimoni, sinó que se sent part del que passa, com si estigués dins d'aquell espai aïllat on es desenvolupa l'acció. Mai he tingut als actors tan propers, en aquest cas a la mateixa taula. El text, d'estil abstracte i suggeridor, juga amb el temps, la memòria i la percepció, més que no pas amb una trama lineal.





Les interpretacions de Sergi Torrecilla i Javier Beltrán donen molta força a l'obra: són intenses, precises i transmeten una tensió silenciosa que es manté tot el temps. Boronat construeix un ambient on la paraula, la llum i el so tenen tant de pes com els personatges.





El resultat és una experiència escènica hipnòtica i diferent, que convida a deixar-se portar i interpretar cadascú el seu propi significat. I aquesta és la millor forma de definir aquesta obra, és una "experiència"





Una proposa interesant, però a la vegada em va descol·locar una mica.





Entrar en el pensament de Wittgenstein, em descol·loca. El desconèc (ara segon wiki filòsof, matemàtic, lingüista i lògic austríac) i quan en parlàven d'ell desconnectava o em perdia. Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç