És de nit a un espai fred i misteriós tot i que amb un toc càlid. Dos personatges. Qui són? Quina relació tenen? Inquietant, ens tenen allà pendents de la seua distància tan pròxima. Diríem que es coneixen poc. Es coneixen? Es coneixen massa…però…De sobte tot canvia i entra més gent. Persones que veiem i escoltem tot i no ser-hi presents físicament ni emetre un so, junt amb les persones que veiem, que són presents físicament tot i que… Només dos actors en escena i diverses realitats, diàlegs i personatges ocupant tot l’espai, i com a espectadors no ens perdem ni un moment tot i que no sabem que està passant. I així és com sense adonar-nos-en ja estem atrapats a la història, una història que ens van desvetllant molt a poc a poc.
Tinyen la violència amb un toc molt tendre, i ens mostren la bellesa del dolor. Dos éssers atrapats en un passat que sense desvetllar-se, impregna tota la peça. Dos personatges espectacularment treballats, amb tots els seus matisos, que es troben a un racó del món molt especial, d’una manera molt especial. Una escenografia molt encertada no sols per la part visual, pel fet de ser bonica, sinó perquè ajuda molt a l’atmosfera i perquè dona joc. Un joc ben jugat. Permet un ús dels espais amb possibilitats, també enriquit pel bon treball interpretatiu i de direcció que respirem des del primer moment. No hi ha gran cosa i res està perquè si. I, al mateix temps, la cambra està plena, i la veiem així a través de la mirada dels intèrprets.
Emocions molt intenses en una realitat aparentment monòtona i calmada. Una realitat permanentment grisa en la viuen immersos els protagonistes i ara nosaltres, en la que podem trobar moments petits d’una llum tènue a través de la relació entre ells. Una persona innocent encara que amb un punt que no aconseguim desxifrar,… potser massa innocència…una altra que aparentment està de volta de tot.
Tot i que no és una història innovadora ni utilitza recursos molt originals, potser el que la fa destacar és precisament això: que tot i així captiva. I això pot ser degut a la gran qualitat del muntatge.
Un guió molt poètic, enriquit amb una bona direcció i una interpretació delicada i elegant.
La reina de la nit. La resistència. Unes tisores, la sorra, un vestit vermell. Vermell. Fosc.