Realitats insospitades

The Party

The Party
24/09/2023 - Teatre Poliorama

Un sopar. Una celebració entre amics. Un començament festiu amb un final sorprenent. Res és el que sembla.

The Party és la primera versió teatral que es fa de la pel·lícula homònima de Sally Potter.
La versió que ha fet en Sergi Belbel segueix el mateix plantejament que el de la pel·lícula, però el to i l’estil són més proper a la nostra cultura, que a l’humor cínic i irònic dels britànics que tant m’agrada.

Es tracta d’una crítica social amb grans dosis d’ironia. El text, escrit com una sola escena teatral (en un mateix espai i de forma ininterrompuda succeeix tota la trama), és pura ironia. Els diàlegs són molt bons.

És una obra Intel·ligent, provocadora, amb tocs de comèdia, sarcàstica, plena de cinisme, molt filosòfica, amb girs narratius i situacions divertides tot que la tragèdia hi és en tot moment present.

Un punt a destacar és que l’obra afavoreix als personatges femenins. Les dones simbolitzen la llibertat, l’empoderament i la igualtat, mentre que als homes els converteix en personatges dèbils i insegurs.

Al llarg de l’obra hi surten, de manera com qui no vol la cosa, moltíssims temes, com la salut (sanitat pública i privada), el feminisme, la religió, les addiccions, la maternitat, les finances, les noves estructures familiars, l’homosexualitat, la infidelitat, la contradicció entre idees i actes, el masclisme, el feminisme, els tòpics… En definitiva, Sally Potter ens parla de la vida.

Tot i que el repartiment és de luxe i amb una gran trajectòria teatral a l’esquena, Marta Ribera, Lluís Soler, Àngels Gonyalons, Jordi Díaz, Montse Guallar, Queralt Casasayas i Biel Duran, no acaben d’encaixar del tot entre ells. He vist molta desigualtat en l’àmbit interpretatiu. Uns han estat més creïbles que altres. No assenyalaré a cap d’ells, ni per bé, ni per mal, tan sols dir que a alguns d’ells els he vist molt sobreactuats a l’hora d’interpretar el seu personatge, convertint algunes escenes en quelcom inversemblant.

Tot i així m’ho vaig passar bé.

Haig de dir que la reacció del públic va ser molt bona. Forts aplaudiments i molta gent dempeus.

← Volver a The Party

¡Enlace copiado!