Tres robots humanoides Nao són els protagonistes de la representació. Un projecte de la Universitat Pompeu Fabra i amb un guió format per obres guanyadores d’un concurs de Ràdio 3 i peces del màster universitari d’Arts Digitals de la UPF.
L’objectiu d’aquesta proposta és acostar la robòtica al gran públic.
En entrar a la Sala veiem tres robots petits que de moment estan aturats en espera que comenci l’espectacle; Beatriz i Martí ens expliquen el treball que han realitzat per poder realitzar aquest apropament de la robòtica al Teatre, ens expliquen totes les articulacions que posseeixen els robots i la feinada informàtica i de treball de so, que els ha representat per poder portar a terme aquest projecte.
Els espectadors veurem diverses peces curtes, on els mateixos petits robots ens explicaran el seu funcionament tècnic, per passar a continuació a representar diverses peces curtes escrites expressament per Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parès i Àngel García-Cerdaña.
Em quedo gratament sorprès del que han aconseguit, inclús en aconseguir que les expressions dels ulls, del cap i de tot el cos, s’assemblin el màxim possible als moviments dels humans. Els petits robots em van transmetre fins i tot tendresa i va arribar un moment que vaig deixar de pensar que eren simples màquines amb veu sintetitzada, per intentar seguir les històries que estaven representant.
Crec que és un pas més del gènere de teatre de titelles, però aquesta vegada no manipulades manualment sinó amb un complex programa informàtic.
Vaig sotir de la sala satisfet, per la qualitat de la representació i crec que s’ha obert un nou camí per aquest gènere de teatre de titelles, amb un gran futur.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ