Tic-tac, tic-tac,…
Salve Regina ja comença amb una performance que capta l’atenció i ens activa com a públic. Ens farà partícips i ens farà estar presents, d’una manera molt propera i natural des del primer moment. Escrita i interpretada per Àngela Palacios, aquesta proposta teatral va carregada d’emocions emmarcades en l’humor i amb una ironia molt ben treballada. Exposa des de la vulnerabilitat i amb valentia els dubtes, pors i contradiccions d’una dona que es qüestiona si vol ser mare i com afrontar aquesta decisió.
Tic-tac, tic-tac,…
Ressona a la sala, en Regina i en les espectadores. Marca un ritme angoixant per a moltes dones en contrast amb el ritme àgil i una posada en escena dinàmica de la proposta, a través del joc amb diversos recursos escènics ben escollits, combinats i amb molt de sentit. El que està plantejant-se és molt complex i té moltes arestes. L’ús de diferents elements tal com ho fa, amb tanta senzillesa i claredat, ens ajuda com espectadores a submergir-nos en l’univers de la protagonista, un univers compartint amb tantes de nosaltres.
Tic-tac, tic-tac…
Et quedaràs sola! Qui et cuidarà?
T’ho vas a perdre?
No seràs una dona completa.
Quantes vegades hem sentit aquestes frases? Quants comentaris del dia a dia, en sèries, als anuncis, i també mirades i actituds, donen per descomptat que les dones serem mares si no és per motius de força major o perquè alguna cosa no va bé en nosaltres? Quan et van regalar la primera nina?, ens pregunta Regina. Se’ns planteja la maternitat com un instint, és a dir, una inclinació de l’organisme inevitable. La maternitat és un desig, no un instint. I és amb aquesta premissa com s’inicia el turment: Tant si es vol ser mare com si no es vol, malestar. I així hi ha tantes dones que, com ella, inicien un Via Crucis des de la desesperació de no trobar respostes: teràpia, clíniques de fertilitat, astrologia i consultes a personatges que mai haguérem pensat com la mateixa figura de Déu! Aquest tema de tant poder que pot fer tornar una atea de tota la vida creient! Regina riu i ens fa riure. Perquè l’humor és necessari per a suportar el pes d’aquest dilema i de totes les càrregues que arrossega. I per denunciar un sistema que l’alimenta i una vegada més en treu profit amb els processos de congelació d’òvuls, de fertilització in vitro, teràpies, tractaments,… L’obra és crítica i mostra les situacions que es donen quan entres en tot aquest món.
Tic-tac, tic-tac,…
Que ressona molt més enllà de l’escenari.
I és que Salve Regina no parla només d’una decisió personal, sinó de tota la maquinària del sistema que ens empeny cap a camins preestablerts. Aquest tic-tac no és només de Regina… sinó de tota una societat.
Salve Regina és una mirada honesta, aguda, intel·ligent i emotiva sobre un tema que ens travessa a tots, independentment de la nostra decisió.