Eva Duarte de Perón va ser molt més que la dona d’un president d’Argentina. El seu carisma la va arribar a convertir en una figura idolatrada que anava molt més enllà del moviment de masses, no escapant-se de les crítiques per les seves accions. No us enganyaré, tot i ser un personatge històric, el primer cop que vaig sentir a parlar d’ella va ser quan d’adolescent vaig conèixer el musical d’Andrew Lloyd Weber, Evita, portant-me a aprofundir posterioment a través d’altres materials en aquest personatge icònic. En aquest sentit, Requiem for Evita aconsegueix transmetre amb humor el que va representar per les masses la seva persona, tot oficiant una cerimònia i rendint-li culte. De fet, aquesta brillant idea de Jordi Prat i Coll trasllada diferents tipus de lectura en la que no només transcendeix la força d’allò que Evita va representar, sinó que alhora es pot extrapolar i fer-nos reflexionar sobre el fanatisme i el culte, entre d’altres temes. En part, pot semblar molt exagerat allò que se’ns mostra, però realment no s’allunya d’allò que va representar la seva figura en el seu moment.
L’espectacle compta amb molts dels temes del famós musical de Lloyd Weber, fantàsticament interpretats en directe, a més d’algun tema de dos musicals coneguts i d’algun altre que guarda relació amb el personatge. Així, l’espectacle resulta una delicia pels amants dels musicals, però alhora el seu encertat humor, les meravelloses interpretacions i l’excel·lent desenvolupament de la idea el converteixen en una perleta a tenir molt en compte per tothom, coneguin o no aquest fascinant personatge.