Una proposta intel·ligent

Quan algú es planteja posar en escena una obra de teatre n’hi ha varies possibilitats; tot depèn del missatge que vulguis transmetre i dels medis de què disposes.
En aquest cas, autor i director no defrauden. L’Antoni Cayrol ( conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà) va voler plasmar la relació entre 4 dones d’una mateixa familia dins un entorn rural de la Catalunya Nord. De caire altament matriarcal, en Roger Casamajor n’ha fet una proposta d’una magnitud escènica impecable.
Quatre dones i el sol se’ns presenta damunt l’escenari en un format minimalista que dona molt de joc. Uns passadissos per on les quatre dones passegen desenfrenadament els seus amors i desenganys destacant com a teló de fons la duresa de la vida rural en un poblet aillat de muntanya.
Els secrets són el centre del seu l’univers i elles els satèl·lits que orbiten les misèries que es van desgranant durant els gairebé 90 minuts que dura la funció.
Les quatre INTÈRPRETS:
Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes es buiden damunt l’escenari.
La parla amb deix nord-pirenaic, és potser un handicap que no ajuda a la comprensió de certs diàlegs especialment quan es trepitgen els uns als altres de manera accelerada, però s’agraeix la naturalitat de les confrontacions perquè són vives i molt versemblants.
Un treball interpretatiu impecable i una posada en escena molt acurada fan d’aquest entramat rural una al·legoria planetària que ja s’intueix als audiovisuals del començament i fi de la funció. Fins i tot la disposició física de les 4 actrius al final de l’obra emulen l’eclipsi solar, la foscor còmplice entre elles… perquè del que no es veu ni se’n parla, és com si no existís.
Una proposta creativa e intel·ligent on tot encaixa com un tetris ben jugat.