Pols de diamant de Pau Coya, està basada en un cas real que va tenir lloc a Malasaña (Madrid) l’any 2021.
Un jove de vint anys va denunciar una agressió homòfoba que, després de molt ressò, va resultar ser mentida. És a dir, l’agressió va ser real, però la manera de com van succeir els fets va resultar ser falsa. Va ser un cas molt mediàtic que va donar lloc a una gran mobilització social i política contra les agressions homòfobes.
Pols de diamant és una història d’amor. I és per amor que el protagonista menteix sobre com va anar realment l’agressió. Menteix per motius personals, per vergonya o per evitar d’explicar el que realment li va passar. El problema va estar el ressò mediàtic que va generar aquest cas.
La qüestió és que la mentida que podia haver passat inadvertida es va convertir en un problema cada vegada més difícil de gestionar. Les conseqüències? Posar en dubte i desacreditant les denúncies i patiment d’un col·lectiu molt estigmatitzat.
El fet és que aquesta falsa denuncia no invalida en cap cas la realitat de delictes i agressions per odi al diferent, sobretot als atacs per homofòbia, maltractament o abusos sexuals, que sempre han de ser denunciats i repudiats en una societat democràtica. És una realitat social important. El problema és que hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne.
Pols de diamant és una proposta que t’atrapa des d’un bon principi. És una obra divertida i dramàtica.La posada en escena és àgil, dinàmica i intensa, el text és molt potent, està molt ben dirigida per Nelson Valente i interpretada per dos actors fora de sèrie, Dafnis Balduz i Albert Salazar.
Pols de diamant parla de gènere, d’identitat, de delictes d’odi, de la pressió mediàtica, de discriminació, d’estigmes i de les contradiccions de l’ésser humà.
L’autor posa sobre la taula temes incòmodes, fent que ens qüestionem, sense entrar en judicis de valor, què pot conduir a algú a actuar així.
El problema que se’ns planteja és la reacció que pot generar el fet de no explicar com van anar els fets en realitat, i quines conseqüències poden haver-hi més enllà del fet d’evitar dir la veritat.
