Piaf! The Show és un espectacle creat i dirigit per Gil Marsalla, i protagonitzat per l’actriu i cantant francesa Nathalie Lermitte
Piaf! The Show és actualment l’espectacle francès amb més èxit internacional. Després de recórrer més de cinquanta països, arriba al Teatre Tívoli de Barcelona.
Malauradament avui és l’últim dia de funció. De fet, només ha estat quatre dies en cartell, una autèntica pena, ja que és un espectacle tan meravellós que no se l’hauria de perdre ningú.
Una posada en escena i escenografia de Thomas Richeux molt encertada, una música meravellosa i unes melodies profundament humanes, plenes de sentiment, que evoquen emocions profundes en totes les seves formes, interpretades en directe, per una banda, de quatre músics extraordinaris, Philippe Villa (piano), Benoit Pierron (percussió), Frederic Viale (acordió) i Giliard Lopes (contrabaix), les meravelloses lletres, tristes, però alhora plenes d’esperança, de les cançons d’Édith Piaf, la sensacional veu de la cantant i actriu Nathalie Lermitte i les projeccions inèdites d’imatges
de la cantant i alguns racons de París de l’època daurada de la música francesa, aconsegueixen fer-nos viatjar a la ciutat de la llum i de l’amor, ja sigui a la terrassa d’un petit cafè parisenc, a un parc, a la sala d’un teatre, o a una plaça o un carrer prop del barri de Montmatre.
Piaf no és un musical, ni una imitació de la figura de Piaf, sinó que és un homenatge musical a la diva de la chanson française; un viatge a la seva essència, a la seva història personal i professional, a través de les seves inoblidables cançons.
El muntatge està dividit en dos actes.
La primera part ens mostra la vida de la cantant abans de ser famosa.
Aquestes cançons parlen de la seva infància, de la seva joventut, dels seus primers amors i de les misèries que va viure en pròpia carn.
La segona part són algunes de les seves llegendàries actuacions després de convertir-se en una artista reconeguda a escala mundial.
La música de Piaf no tan sols va ser el reflecteix de la seva vida, sinó també el mirall de sentiments i experiències humanes universals.
Les lletres de les seves cançons parlen de dolor, de passió, de desig, de pèrdua i d’amor. Sobretot de l’amor. De la tendresa de l’amor, de la nostàlgia i el record d’amors passats, de com n’és de meravellós estar enamorat, del que pot arribar a fer una persona per amor, dels sentiments i dualitat de l’amor.
És difícil anomenar totes les seves cançons.Totes elles són pures poesies.
Aquí us deixo algunes de les meves preferides.
La vie en rose, La foule , Non, je ne regrette rien , Padam, Padam , Milord , Hymne à L’Amour , Mon manège à moi ? , Les trois cloches, A quoi ca sert l’amour, L’accordeoniste
Si podeu anar-hi, no us ho penseu.
Tot el públic dempeus aplaudint.
Va ser brutal!