El Kadish és una de les principals plegaries de la religió jueva. És una espècie de lligam o connexió entre aquells que es queden amb aquells que han mort.
“Papushkas, mi propio Kadish” és l’homenatge d’una filla al seu pare mort , el seu Kadish de dol personal, una senyal d’amor i respecte cap a ell.
“Papushkas, mi propio Kadish” és una obra documental escrita, dirigida i interpretada per Melisa Freund, que parla sobre la vida i mort del seu pare, Juan Freund, un dels 527 supervivents de l’extermini nazi, amagat en el Colegi Don Bosco de Niza, França.
Juan Freund, actor, autor i director nascut a Alemanya. Durant la seva infantesa va viure sis anys com a refugiat a Polònia, Bèlgica i França, escapant de l’exercit nazi. Finalment, es va afincar a Argentina, on va començar la seva activitat artística.
Si us preguntessin quin dia és el més trist del món, quin diríeu?
Dos actors en escena Melisa Freund, que interpreta el paper de la seva àvia i el d’ella mateixa, protagonista real de l’obra; i Julio Marticorena, actor i amic de la família, que interpreta el paper de Juan Freund, el pare.
L’escenografia és plena d’objectes personals enganxats a unes cordes amb pinces. Una ràdio, un joc d’il·lusió, carnets, cartes, banderoles, banderins,… talment sembla la decoració d’una festa d’aniversari. L’espai escènic el completen unes quantes maletes velles i una butaca.
Els objectes ajuden a entendre els fets, formen part del relat. Objectes personals que es van guardant dins les maletes.
La música forma part de l’espectacle i alhora és l’encarregada de separar les sis escenes de les que està format aquest muntatge. ”El dia més trist del món”, “Una obra sobre la teva mort”, “L’ Holocaust”, “La seva infància”, “Les múltiples identitats” i “La malaltia”
“Papushkas, mi propio Kadish” és una historia que comença pel final. En un mateix espai ficció i realitat. Teatre dins del teatre. Hi ha una part històrica i una part personal.
Tot i que l’obra comença els seus esborralls mentre el pare és viu, l’obra en sí, neix en el moment de la seva mort.
“Papushkas, mi propio Kadish” és un homenatja a les absències. Una cerimònia d’acomiadament. Un Kadish de Dol per un ésser estimat, una plegaria en memòria als morts, i una forma de connectar-se amb aquells que ja no hi són.
És una obra escrita des de la tendresa i l’amor, sense buscar la llàgrima fàcil de l’espectador. Una historia que des de la senzillesa ens arriba directe al més profund del nostre cor.
És la història d’un home que malgrat els infortunis de la vida, no va perdre mai l’esperança, ni la voluntat de ser feliç.
Amén.
***/****