Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora.
Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern.
Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació.
Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com aquesta societat ens imposa uns cossos que fan que visquem obsessionats i deprimits per no aconseguir-ho.
Però també podem veure com d’aquesta malaltia també podem sortir-ne, però amb molt patiment.
Tot i ser una obra per a majors de 14 anys, crec que a més dels adolescents els pares d’adolescents haurien d’anar a veure-la. És una obra que parla sense embuts i fins i tot poden obrir-nos els ulls de tots els missatges que estem rebent sense adonar-nos.
Tot i ser una obra per a majors de 14 anys, crec que a més dels adolescents els pares d’adolescents haurien d’anar a veure-la. És una obra que parla sense embuts i fins i tot poden obrir-nos els ulls de tots els missatges que estem rebent sense adonar-nos.
Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç