És un muntatge singular, diferent i sorprenent, amb el segell inconfusible del seu autor, l’Enric Casasses.
Aquesta proposta es va estrenar a Girona l’any 2004, es va representar a l’Àtic22 al 2015, i ara la podeu veure a La Seca, amb el mateix equip artístic d’aleshores: la Blanca Garcia Lladó i Joan Sirera en interpretació, i l’Abel Vernet com a director d’escena.
Es tracta de la interpretació lliure que fa Blanca Garcia, d’un text de l’Enric Casasses.
Casasses va donar llibertat a Blanca Garcia de portar als escenaris el text, sempre que no fos publicat. De fet si busqueu el llibre, no el trobareu pas.
Els contes de Hans Christian Andersen serveixen de fil conductor de la obra teatral. Una història que es mou entre la realitat i la ficció, i en la què hi trobem des de cowboys espiritistes, animals que parlen, fades dels contes, dones fictícies a dones reals. Una unió entre una rondalla d’ Andersen (“La reina de la neu”), la Joana Calamitat a l’oest americà i les reflexions que va fent la noia, arrel dels dos mons anteriors.
Ambientada en el segle XIX, la història està basada tant en fets reals, com en els contes de fades. L’obra tracta sobre una actriu i un actor que munten un monòleg mentre expliquen contes i viuen històries. Històries on les protagonistes són una nena i una dona que van a contracorrent per fer el què volen fer.
Realment és d’admirar la magnífica feina que fa l’actriu Blanca Garcia Lladó. Tan sols per veure-la treballar ja paga la pena d’anar a veure aquest espectacle. Jo hi vaig anar per que m’agrada molt la manera d’escriure l’Enric Casasses. Realment és increïble com la Blanca Garcia Lladó sap transmetre en tot moment l’essència, i aquella forma tan peculiar que diferencia a l’Enric Casasses de la resta d’escriptors.
Molt recomanable !!!