Un home sol. Una ciutat (Barcelona) tot i que podria ser qualsevol altra ciutat del món. Aquí i ara, tot i que la història la podríem situar en qualsevol altra època.
“Miseria” ens parla de la misèria individual i de la col·lectiva. Parla dels infeliços que veuen trencada la seva vida i vaguen sense treball ni futur .És una crítica de la societat en la que vivim. És la crònica d’un suïcidi. És el relat d’un home que ho ha perdut tot. Un home que se sent sol, que està sol. És un viatge a través dels seus pensaments, vivències i records. És la història d’algú que no li queda cap esperança on agafar-se.
“Miseria” és un muntatge esplèndid en tots els aspectes: text, direcció, posada en escena i interpretació. Un treball en equip formidable.
Personalment el text de Queralt Riera m’ha semblat extraordinari, d’aquells que et fan pensar. Un text molt divers en quant a forma i contingut. Monòlegs que es transformen en diàlegs, pensaments filosòfics, frases plenes d’ironia, silencis i fragments que podrien ser rapejats, moments plens de tendresa i esperançadors. Crec que és un relat molt complert que retrata molt bé la societat en la que vivim.
De la mateixa manera m’ha semblat extraordinària i super original la manera en que Sergi Pompermayer ho porta a escena. Creant escenes de diferents graus d’intensitat, estructura i forma. Un muntatge que passa del monòleg a la narració directa al públic, trencant la quarta paret (el personatge surt de l’espai escènic, s’acosta al públic i li parla directament fent-lo formar part de les seves pròpies emocions).
Pel que fa a la interpretació, Felipe Cabezas, ens regala moments realment memorables. Sergi Pompermayer aconsegueix extreure tot el potencial interpretatiu de l’actor. El seu gest, la mirada, el ritme, l’entonació i el moviment escènic, tot està molt ben treballat.
“Miseria” ens parla de desigualtats i discriminacions, d’inestabilitat, i de com pateixen moltes de les persones que ens envolten. Parla de com afecta a la població el poder de les grans empreses, la banca, les xarxes socials, els desnonaments, el boom immobiliari, el turisme, l’especulació i la corrupció. La desocupació i l´augment de la pobresa i l´exclusió, la societat s´està convertint en una societat miserable. La misèria ens envolta i en el fons ho estem permetent.