Mai m’hagués imaginat escoltar a la Mariona Castillo versionant cançons d’en David Bisbal, i encara menys fer-ne un concert, ni emocionar-se com qualsevol altra fan davant d’una vídeo conferència amb el propi cantant, ni acabar confessant i proclamant la seva admiració cap a ell.
Si vaig anar a aquest concert va ser principalment perquè sóc fan de la Mariona , tot al contrari que d’en David Bisbal, que és lluny dels meus gustos musicals. Haig de dir que el concert em va encantar!!! Em va agradar tant, que fins hi tot em vaig qüestionar el fet que no m’agradés en Bisbal. Així que tant punt vaig arribar a casa, vaig buscar algunes de les cançons que va cantar la Mariona interpretades per en Bisbal. “Digale”, “Mi princesa”, “Silencio”, “Un amor que viene y va”, “Fiebre”, “Lloraré las penas”,… (us puc dir el títol de les cançons perquè em vaig anotar en una llibreta alguns trossos de les lletres, i en arribar a casa les vaig buscar). Què voleu que us digui… Definitivament em quedo amb les versions de la Mariona.
La vida és plena de contradiccions. Perquè tot i que la Mariona es declara obertament fan de David Bisbal, també es qüestiona el contingut de moltes de les lletres de les seves cançons. Unes lletres que després d’analitzar-les, ni comparteix contingut, ni s’identifica personalment. És en aquest moment quan entra la figura de la pensadora, activista i escriptora Brigitte Vasallo, autora del llibre “Pensamiento monógamo, terror poliamoroso”, gràcies al qual, la Mariona, va poder alliberar-se de tots aquells dubtes que portava arrossegant des de feia temps sobre els diferents tipus d’amor i les diferents maneres de relacionar-se.
Precisament d’aquesta dualitat interna neix aquest vis a vis. Per un costat està l’amor que fins ara ella entenia com a tal, i per l’altre, el que ella sent en aquests moments dins seu, i que és una nova manera de relacionar-se.
Emocions, confessions i reflexions.
Sobre l’escenari: les cançons de David Bisbal, els pensaments de Brigitte Vasallo, les confessions de Mariona Castillo i una pregunta en la que cal reflexionar: “que és normal?”
Com era d’esperar la Mariona Castillo ha estat increïble !!
No m’agradaria acabar la meva recomanació sense felicitat a tots aquells que han acompanyat a la Mariona durant tot el concert,com els músics Marc Sambola i Dídak Fernández, els encarregats dels cors Nerea Pozo i Nacho Melús, i a tots aquells que ningú veu però hi son, com els tècnics de llum i de so, i els assessors d’imatge i moviment, etc…,perquè gràcies a ells ha estat possible aquest meravellós i inoblidable concert.