Lorca és el vuitè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. És un homenatge a Federico García Lorca, una de les personalitats més inspiradores i de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX.
Tot i que la vida de Federico García Lorca va ser curta, sempre ha estat una de les personalitats més admirades tant a nivell artístic com personal. De fet la seva obra i vida segueixen a dia d’avui omplint teatres. D’ell se n’ha fet reportatges, pel·lícules, sèries, llibres, assajos, conferències i muntatges teatrals.
Poeta i dramaturg, Lorca sempre ha estat símbol de la llibertat artística i sexual, símbol de la cultura popular, de la modernitat, de la sensibilitat i de la memòria històrica.Lorca és un símbol en si mateix, ja sigui per la seva poesia o per la seva dramatúrgia simbolista que tant el caracteritza.
El Lorca que es pot veure a la sala Laboratorio Teatro és un muntatge on la metàfora i el simbolisme hi són presents a través de la posada en escena, el text i la interpretació.
–La posada en escena ens mostra un univers oníric ple de simbologia. Mobles de fusta que es transformen al llarg del muntatge (fosses, edificis), portes que s’obren i es tanquen, unes làmpades que il·luminen l’espai i una bastida de ferro que ens transporta a la ciutat de Nova York.
–El text és una combinació de fragments de la seva obra, com alguns versos de «Romance de la guardia civil española», «Romance sonámbulo», «Romance de la luna, luna», i la dramatúrgia col·lectiva de la companyia.
–Escenes meta teatrals inspirades en la seva vida i la seva obra. Converses amb algunes persones que van esdevenir part fonamental de la seva història. Amics i enemics, familiars, amants i personatges de les seves obres. La mort, sempre en escena, és un dels símbols més freqüents de la seva obra, Bernarda Alba, el seu biògraf Ian Gibson, el seu pare Federico, la seva germana Isabel, el seu professor Antonio Segura, Dalí, la família Rosales, José Valdés Guzmán el guàrdia civil que el va afusellar i Franco.
Escenes en les que s’hi pot veure les diferents personalitats de Lorca. Lorca nen, Lorca adolescent i Lorca adult.
-Com en tots els muntatges d’aquesta companyia, la principal font d’il·luminació són un parell de focus manipulats manualment per crear tot l’ambient necessari al llarg de la representació.
–La música és un element important en tots els muntatges de Jessica Walker. Música popular i clàssica. De totes maneres, en aquesta ocasió m’ha faltat una mica més de música en directe.
–La interpretació com sempre, brutal!! Óscar García Carranza, Mario González Aragón, Lluís Gutiérrez, Carlos Martín-Peñasco, Paloma Remolina Gallego, David Soler Closem Roser Vallvé i Camilo Zaffora. L’entrega de tots ells és impressionant. Impressionant en tots sentits: interpretació, moviment i expressivitat.
En tots els muntatges de Jessica Walker hi ha multitud de personatges a interpretar, coreografies, canvis d’atmosfera, molt de moviment.
-Magnífica la caracterització de Paloma Remolina en el personatge que simbolitza la mort.
Divertidíssima la paròdia que es fa de Franco.
Colpidora i emotiva la reflexió final de Jessica Walker conversant amb Lorca sobre el cas de Samuel Luiz, el noi assassinat a La Coruña.
Un fet que no podem oblidar, i que queda palès en l’obra, és que a Lorca, el més gran dels poetes de Granada, el van assassinar en la seva pròpia ciutat.
-Com és habitual en els muntatges d’aquesta companyia hi trobareu moments filosòfics i reflexius, pinzellades còmiques i surrealistes, monòlegs, i escenes en moviment plenes de simbolisme.
-Una altre detall que caracteritza a aquesta companyia és que l’obra se’ns planteja de manera no lineal. Es fan salts en el temps, hi ha encreuaments entre personatges i escenes impossibles com una conversa entre Lorca nen amb Lorca adult.
Lorca és l’homenatge a un home que va defensar la cultura popular, la modernitat i la llibertat. És un homenatge a la vida, al teatre i a la llibertat sexual.
Lorca és un muntatge que convida a reflexionar sobre la memòria, la cultura, l’art i les conseqüències de la guerra.
***/****