«Llegat» és una obra que ens parla de la importància d’aprendre a aprofitar cada moment. Partint de la relació mare i fill com a temàtica principal, el text de Daniel J. Meyer també aborda diverses qüestions com el «fer-se gran», aprendre a deixar anar o les relacions afectives.
Els conflictes de l’obra no són abordats d’una manera excessivament directa, com a la vida, hi ha coses que costa molt dir-les tal com són. Això permet als intèrprets jugar amb el subtext, amb tot allò que no s’atreveixen a dir, cosa que els converteix en uns personatges molt més interessants. Això no obstant, en alguna ocasió sembla que els diàlegs resulten una mica forçats a l’hora d’utilitzar un cert tipus de vocabulari pels personatges joves.
Sens dubte l’energia insuperable d’en Pau Oliver combinada amb la presència escènica de l’Àngels Gonyalons et fa sentir que pot passar qualsevol cosa en aquest escenari. I així és, l’aposta per la posada en escena aconsegueix que passem per una gran varietat d’escenaris. A més, la química entre aquests dos actors és una de les claus per crear moments tan especials i emotius durant el transcurs de l’obra. Hi haurà crits i baralles, hi haurà incomoditat i hi haurà tendresa. Han sabut captar la complexitat del que pot ser una relació mare-fill.
Tot això, combinat amb una escenografia d’Anna Alcubierre que aparentment sembla senzilla, però es va desenvolupant en tot allò que es necessita perquè un road trip sigui possible en un teatre.
En definitiva, una obra que et commourà i et farà replantejar totes aquelles coses que encara no has dit mai: perquè la vida no és eterna.