Un dels espectacles que tinc guardat a la memòria és el Tartuf que va dirigir Oriol Broggi al Versus Teatre l’any 2000. De fet, conservo un bon record d’aquell petit muntatge, sent el que em va introduir al món de Molière i el que em va obrir les portes a uns personatges apassionants que desgranen minuciosament diferents aspectes de la moral. En aquest sentit, no cal dir que la meva predisposició quan es va anunciar L’avar era plena, tot i que no les tenia totes amb mi, ja que m’espantava que no estés a l’alçada i que s’optés per un estil poc adient. Un cop vista, puc dir que no m’ha decebut en absolut i que s’ha aconseguit plasmar sobre l’escenari l’essència de l’obra tal i com va ser escrita, respectant el text i fent una excepcional posada en escena que ens trasllada a un teatre del segle XVII amb totes les virtuts possibles. Així, l’escenografia resulta un gran encert, despullant l’escenari, però dotant-lo d’un to clàssic a través de la fusta i el disseny que aconsegueix transportar-nos en el temps, tot agermanant-se amb el gran treball de vestuari i caracterització realitzat.
La direcció de Josep Maria Mestres és un altre dels punts forts del muntatge amb una posada en escena dinàmica que troba un ritme que sorprendrà positivament al públic poc habituat als clàssics i que complaurà plenament a la resta. Així, els personatges desfilen per escena i interactuen entre si amb un ritme totalment en sintonia amb el text, estant magnificament interpretats de forma coral i destacant un excel·lent Joan Pera. De fet, l’actor s’aparta del registre al que ens tenia últimament habituats i ens ofereix una autèntica masterclass de la interpretació que sorprendrà a molta gent, entregant-nos a un Harpagon ple de matissos amb un esplendid treball tant de veu com de creació de personatge. Sens dubte, es tracta d’un clàssic que gaudiran tot tipus de públics.