Des de l’elecció del títol fins a la disposició del cartell publicitari, tot fa pensar que hi ha certa traçabilitat en els relats de la obra. La trena és el símbol que fa de fil conductor de tota la funció.
Al cap primer ens trobem amb un escenari minimalista: una paret amb 3 portes per on desfilen uns personatges que entrelliguen 3 històries coexistents en llocs geogràfics ben distants.
És com estar llegint un llibre on els capítols es van intercalant els uns amb les altres en el moment més inesperat, deixant al lector amb fam de seguir passant pàgines i enllaçar amb els capítols anteriors per saber com acaba.
Sinopsi
1. Una mare i una filla provinents d’una de les castes més humils de la India ( compte amb aquesta història… que és punyent).
2. Una jove que es fa càrrec del taller familiar de perruques de cabell natural a Nàpols.
3.I una advocada d’éxit al Canadà diagnosticada amb una severa enfermetat,
Són els 3 relats que fa servir la Laetitia Colombani, autora del llibre, per perfilar una història de superació personal clarament compartida per totes les femelles de la obra.
.
Protagonitzada per Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina, les 3 actrius s’hi deixen la pell vertebrant un ventall de personatges que desfilen tostemps per la obra.
Tot i que les tres hi excel.leixen, en destaco la naturalitat interpretativa de la Carlota Olcina ( també coneguda per les sèries de Tv3 )
La posada en escèna és suberga i molt creativa. Un 10.
La directora Clara Segura ( que també fa de narradora) ha sabut brodar magníficament els 3 relats, a priori sense conexió, en una mena de tela d’aranya invisible que manté l’espectador atrapat intentant desfer el capdell fins el final.
La Trena ès una metàfora de la societat actual que gira a una velocitat vertiginosa ignorant la cadena de valor que es va configurant, on cada acció per separat té una història propia.
Val la pena parar-s’hi una estona i reflexionar.