Our Town ( La nostra ciutat) es va estrenar a Broadway el 1938, es va portar al cinema el 1940 i mesos després se’n va fer una adaptació radiofònica. S’ha representat un munt de vegades dins el teatre amateur, però aquesta és la primera vegada que es representa a Barcelona amb un repartiment d’actors professionals.
Un repartiment nombrós! Una quinzena de grans actors i actrius professionals, de diferents generacions compartint escenari.
Rosa Renom (regidora, narradora), Guillem Balart, Jenny Beacraft, Rosa Boladeras, Tai Fati, Oriol Genís, Paula Malia, Carles Martínez, Biel Montoro, Lluís Oliver, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Isabel Rocatti, Josep Sobrevals i Albert Triolar protagonitzen aquesta peça, del dramaturg nord-americà Thornton Wilder, al Teatre Lliure de Montjuïc.
Ells representen el metge, la mestra, el frare, el repartidor de premsa, el repartidor de llet, les dones de la ciutat, els nens… en definitiva tots els habitants que podem trobar en una ciutat petita. Una ciutat com tantes, on la gent neix, creix, s’enamora i mor.
Es tracta d’una peça metateatral dividida en tres actes. Primer acte: Un dia a la nostra ciutat (maig de 1901). Segon acte: Amor i matrimoni (juliol de 1904) i Tercer acte: La Mort (1913), el més fosc i emotiu de tots, amb un monòleg final que fa posar la pell de gallina.
El muntatge compta amb la direcció de Ferran Utzet, que ha fet una feina realment impressionant. Utzet aconseguint extreure i mostrar l’essència de tots els personatges (honestedat i sentiment).
La dramatúrgia de Llàtzer Garcia, el vestuari de Berta Riera, la caracterització d’Anna Madaula, la direcció musical de Carles Pedragosa i el moviment de Marta Gorchs també són molt importants en aquest muntatge.
L’espai escènic de Josep Iglesias s’ha dut a terme tal com va deixar indicat l’autor, sense escenografia ni utillatge. L’escenografia es construeix a partir de les descripcions de la narradora, la imaginació de l’espectador, l’ambientació sonora i la interpretació dels actors a través del gest i la paraula.
Els actors, tots quinze, fan una feina excepcional. Treballen el gest i el moviment amb molt de rigor. Hi ha sincronització entre el moviment i el so ambiental. Una feina actoral molt minuciosa i d’un esforç considerable.
La il·luminació de Guillem Gelabert i el so de Guillem Rodríguez són superimportants en aquesta obra. La il·luminació aconsegueix crear espais emocionals. Pel que fa al so hi ha de diversos tipus. Hi ha sons ambientals, com el soroll dels animals (gallines, cavalls) i el so dels objectes (botar d’una pilota, el so del pas d’un tren, el cop del diari que cau a terra, el so de les ampolles de vidre, el soroll d’uns coberts ja sigui mentre es bat uns ous, el so del tall d’un ganivet, la cullera que recull la sopa del plat…)
Aparentment, sembla una obra senzilla, però al final t’adones que és molt més profunda del que a priori sembla. És poètica, hipnòtica, commovedora, honesta.
La nostra ciutat parla d’una ciutat petita on la gent neix, creix, s’enamora i mor. Parla dels grans misteris de la vida, de la quotidianitat del dia a dia. Parla sobre què significa l’amor, la vida i la mort, de la importància de les coses senzilles, de parar i observar els petits detalls, de la importància de riure, plorar, estimar, i trobar a faltar. Parla de prendre consciència de viure i d’aprendre el significat d’estar.
Personalment, m’ha agradat molt aquesta obra tant per la manera de portar-la a escena, com pel seu missatge. He connectat moltíssim. El meu pare va morir molt jove. Va ser en aquell moment quan vaig adonar-me que la vida era molt curta. D’aleshores que he viscut i he valorat tot el que m’ofereix la vida, sobretot les petites coses. Passejar per la platja, mirar el cel o la lluna (com els habitants de Grover’s Corners), caminar per la muntanya… Saber que el sol fet d’estar viu és meravellós, que cada minut que passa és important, que vivim i al mateix temps morim.
«Oh, terra, ets massa meravellosa perquè ningú pugui adonar-se de tu»
No us la perdeu!