Aquesta és la nova proposta de Pablo Ley, LA MEMÒRIA PERDUDA.
“A mi m’hauria agradat que això fos una superproducció. Una superproducció de les d’abans. Perquè la història que explicaré requeriria una superproducció. Sí. Perquè per exemple el que hauríem de posar aquí al darrera és una gran ciutat com a teló de fons. Grans avingudes, carrers traçats amb tiralínies que fan que les paral·leles s’ajuntin a l’infinit. I als carrers caldria que hi poséssim pistolers…”
Així comença Raquel Ferri la seva extraordinària interpretació d’aquest text escrit i dirigit per Pablo Ley Fancelli, un text que vol ser un homenatge a la seva mare i a la seva generació. Un espectacle que repassa la història recent d’Europa des de la mirada d’una jove de 15 anys.
Una noia nascuda en 1921, a la Barcelona del Pistolerisme que viurà la Guerra Civil sent adolescent. Aquest fet comportarà la sortida d’Espanya, amb la seva mare i el seu germà, per buscar refugi a Itàlia d’on era originaria la família del seu pare. En acabar la Guerra d’Espanya tornen a Barcelona des d’on viuran la II Guerra Mundial i la llarga travessia del franquisme. Una noia que «va dir adéu» el 1999 marxant per un túnel de llum cap al futur.
Una proposta absolutament captivadora pel text, d’una gran sensibilitat, per la interpretació i per la música, que de la mà de Jorge de la Torre ha acompanyat, de forma magnífica, a la protagonista al llarg de tota la història.
La posada en escena és magistral, amb un escenari buit on la veu i la gestualitat de Raquel Ferri ho diuen tot, ens fa veure i viure el que ella va veure i viure: la seva infantesa, el seu anyellet blanc, el seu jugar a princeses, el seu amor per Clark Gable, la seva estada a un poble de la costa amb els oncles, la fugida cap a Itàlia, la pèrdua “obligada” de la virginitat, la torre de Pisa, l’ascens amb burro al poble de muntanya, la seva vida a Lucca, la seva visita a Roma i els crits de «duce, duce», la tornada a Barcelona.
….. Ella és la narradora i la absoluta protagonista d’aquesta història.
Un viatge al passat d’una dona que vol recuperar, abans de marxar, els retalls de la seva memòria, i retrocedeix en el temps.
Una dona que pot ser Margarita Fancelli Duran, la mare de Pablo Ley, a qui ell dedica l’espectacle.
Pablo Ley (Barcelona, 1961) és dramaturg i llicenciat en Història de l’Art, Cap del departament de Dramatúrgia i Direcció a l’escola Eòlia i Professor d’Història i Teoria de la Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre. El 2008 funda amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei. Nosaltres, d’ençà que el vam conèixer som seguidors de les seves propostes.
Jorge de la Torre (Valladolid, 1980) és pianista, compositor i director musical i és també llicenciat en Història de l’Art. Pianista en formacions musicals de diferents estils i compositor de propostes teatrals com “El viatge d’Orfeu” de Pablo Ley i “Alicia” de David Maqueda i dramaturgia del mateix Pablo Ley.
Raquel Ferri (València, 1990) s’ha format a l’Institut del Teatre i és graduada en Educació Social. Va ser la protagonista de «Joana 2015 Batalla Campal», de Pablo Ley i ha format part de la Kompanyia Lliure 2016/2019.
Una proposta que ens ha agradat molt i ens ha descobert una part de la memòria històrica amb els ulls amarats d’ingenuïtat d’una dona que acaba concloent que cal gaudir de la vida perquè TOT A LA VIDA ES PUR ATZAR.
Totalment recomanable. Imprescindible. Fins al 17 de març al Teatre Eòlia.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ