Quins és el límit per poder viure dels records? La nostàlgia a les venes ens crea una falsa felicitat? Fa deu anys que dos amics ja es feien aquestes preguntes, fa deu anys que dos amics ja es preparaven per la Marató de Nova York. La Sala Trono era el temple dels 60 minuts més cansats sobre l’escenari. Aquests dies, triant de records, es torna a recuperar aquella mirada al passat, aquella sensació de no voler mirar enrere per saber la distància que portes. Els dos personatges tornen a entrenar-se per afrontar el repte de la Marató de Nova York.
La proposta de l’Aquitània es vesteix senzilla, sense donar-li gaires aires filosòfics a una conversa intensa entre dos amics. Però sense amagar aquells petits detalls que marquen el rumb de cada personatge. Una dicotomia vital encarnada en dos personatges: l’un, vestit de negre, que pensa en el futur d’una manera ambiciosa i l’altre, vestit de blanc, que es remet al passat sempre que pot per mirar d’aferrar-se a la vida. I és que segons el mateix autor, «la vida està del bàndol dels més forts».
El talent d’Albert Triola i Joan Negrié fan d’un espectacle terrenal una proposta elegant i espiritual. Plena de preguntes amb silencis per resposta i conduint els seus personatges a territoris individuals hostils. La naturalitat dels dos actors crea una complicitat necessària amb el públic que sense saber-ho ni voler-ho es troba envoltat d’un ambient màgic ideal per arribar a la meta final.