“La Llamada” és un musical escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo, “Los Javis”.
“La LLamada” s’ha convertit en un fenomen teatral que per allà on passa omple i exhaureix entrades. De fet jo vaig poder comprar entrades de casualitat. Platea fila 8 !!! Actualment està tot exhaurit, però no patiu, al juny tornen a Barcelona i s’hi estaran durant dos mesos (ja podeu comprar les entrades).
Va començar com un musical underground en el Hall del Teatro Lara de Madrid en el 2013, pocs mesos després, degut al gran èxit de públic i de la crítica es va portar fins a l’escenari principal del mateix teatre. Des del 2014 fan gira per arreu del món i segueixen omplint escenaris. En el 2017 es va estrenar la versió cinematogràfica d’aquest musical sota el mateix títol. Pel·lícula que si encara no heu vist no deixeu de veure-la!!!
Farcit de diàlegs frescos i frases enginyoses, molt propers i del tot actuals, és sens dubte, un magnífic reclam per acostar al públic jove al món teatral. De fet el dia que hi vaig anar, el noranta per cent del públic eren adolescents. Possiblement sense ells no hagués estat el mateix, el seu entusiasme i alegria van fer que aquella funció acabés sent una autèntica festa. Que hi sortissin alguns dels seus ídols musicals ha estat tot un reclam a l’hora d’omplir els teatres. Noms com Roko, Nerea Rodriguez, Lucía Gil, Mar Abascal i Raoul Vázquez (la majoria desconeguts per una servidora) era del tot evident que per a ells eren de sobres coneguts. Només calia veure les seves cares de felicitat, els crit i l’eufòria col·lectiva, cada vegada que cantava un dels seus ídols. I no m’estranya, perquè s’ha de reconèixer que tots ho fan molt bé.
La música és en directe. Quatre músics dalt de l’escenari toquen temes originals compostes per Alberto Jiménez (cantant de Miss Caffeina) alternades amb cançons de Whitney Houston, Presuntos Implicados, Henry Méndez , i altres de caire més religiós, com “Si esto és fe” o “Viviremos firmes en la fe”
La veritat és que no tenia intenció d’anar-la a veure, tot i les bones recomanacions dels meus companys, però per una d’aquelles casualitats vaig veure la pel·lícula; vaig riure tant, que en aquell mateix instant vaig comprar les entrades.
No vaig poder triar repartiment, ni dia, era el que quedava, així que “o lo tomas o lo dejas”. Ho vaig encertar de ple. M’ho vaig passar genial!!!
Vaig riure moltíssim amb els personatges de la Milagros (Roko) i la Bernarda (Mar Abascal). Totes dues actrius són genials!!! I quan dic genials és tant en interpretació, com a nivell vocal.
La meva absoluta admiració per els Javis, perquè d’una idea, en principi tan absurda, han aconseguit fer-ne un meravellós musical.
Us aviso que estareu dies sense treure-us del cap la cançó “Lo hacemos y luego vemos”
Que voleu que us digui més. Aneu-hi i deixeu-vos emportar. Espero que gaudiu tant com ho vaig fer jo d’aquest divertidíssim espectacle.
(https://www.youtube.com/watch?v=ppVWq2uHvn8)
**** 1/2