Després de la magnífica interpretació d’Àurea Márquez, en “M’hauríeu de pagar” de Jordi Prat i Coll que vam veure farà uns mesos a la Sala Atrium, l’actriu torna a regalar-nos una interpretació memorable amb “La dona del tercer segona”, un monòleg escrit per Víctor Borràs Gasch i dirigit per Ivan Benet.
Una dona parla als seus veïns i els demana un favor. Es tracta d’un favor incòmode, un favor difícil de ser concedit. No saps si riu o plora. Està nerviosa. Li és molt difícil explicar-los i fer-los entendre la seva situació. Encara que no ho sembli, hi ha coses que tenen una explicació, i encara que no vingui de gust d’explicar-les cal fer-ho, perquè de vegades el que veiem o escoltem tenen un perquè o una història al seu darrera i cal ser explicsdes per tal de ser enteses. La dona del tercer segona, es diu Raquel , està separada i té un fill de 22 anys.
“La dona del tercer segona” descriu molt bé la falta que hi ha de coneixença sobre el tema de la salut mental i la dificultat d’integració del propi afectat tant a nivell social com personal. Parla sobre les persones que pateixen alguna malaltia mental i de l’estigmatització d’aquestes, tant a nivell personal, familiar i social (per la falta de coneixement). Ens parla dels conflictes familiars; de quan la mateixa família, per causa de l’estigma, sent vergonya i fins hi tot amaga la malaltia, la nega. Parla d’enfrontaments i discussions familiars, que moltes vegades desencadenen en ruptures insalvables. Parla de la dificultat de canalització i gestió a nivell de parella. Parla de les dificultats d’atenció en serveis sanitaris, de la falta de recursos i ajudes, del fet d’empastillar als malalts sense tenir-ne un diagnòstic clar per falta de recursos (personal i hores) . Parla d’etiquetes, prejudicis, discriminació, aïllament i estigmatització, i de la utilització d’insults en els estigmes. Parla de la gent que es sent incòmoda amb aquestes persones, evitant creuar-se amb elles, ignorar-les i allunyar-les en comptes d’ajudar-les. De la falsedat de les persones. Del fet de sentir-se culpable, de no sentir-se entès i sentir-se jutjat.
“La dona del tercer segona” és un crit de desesperació i un acte d’amor immens d’una mare que pateix.
La força de la paraula, la força de les emocions i una magnífica interpretació han fet d’aquest muntatge un imprescindible teatral.
És molt interessant i del tot necessari textos com aquest per sensibilitzar a la gent i fer-los entendre el que es pateix quan es conviu amb algú que té una malaltia mental i la gent jutja sense saber de la missa la meitat.