Fa temps que des dels diferents espais, associacions i entitats, es reclama teatre per a joves. Fet per joves i adreçat a joves. Un teatre que cobreixi el forat que existeix entre el teatre “adult” i el teatre “familiar” (un gap que no existeix a països com el Regne Unit, on es produeixen propostes de contingut fantàstic adreçades a adults, o amb temàtiques ben adultes, adreçades a ben joves).
La Chispa és una d’aquestes propostes que ve a omplir aquest espai. Estrenada dins del Grec 2023 al Teatre Akadèmia, d’entrada, la proposta impressiona. Per arribar a les butaques, cal travessar una fantàstica botiga de còmics, molt acolorida i magníficament dissenyada per Sebastià Brosa que fa volar la imaginació.
L’espectacle deixa clar, des del primer moment, que la temàtica, el llenguatge (dramatúrgic), la direcció, les interpretacions… apunten cap a un estil fresc, modern, jove, molt en la línia del context de super-herois i vida moderna de la proposta. Tanmateix, a mida que avança l’acció, el tema, el conflicte, la necessitat o urgència d’aquesta història comencen a entrar en crisi. De què va? Quina intenció té? Per què cal veure aquest espectacle?
Una pregunta que no té una fàcil resposta, malgrat les heroiques interpretacions de dos joveníssims actors i dues joveníssimes actrius, i una col·laboració sorpresa que, sense aportar tampoc res essencial, suma en allò que l’obra encerta de ple: lleugeresa, frescor, simpatia.
Ens podem preguntar si la millor manera d’atraure als teatres i fidelitzar el públic jove és plantejar-los reptes socials, intel·lectuals o filosòfics que els sacsegin i els faci marxar amb preguntes i inquietuds, o bé entreteniments frescos i visualment atractius que els facin passar una bona estona i oblidar-se de tot plegat, facilitant, això sí, un contacte, una proximitat amb el medi (teatral, cultural), sens dubte, necessari per a tots i totes.
