La Villarroel ens porta un text del recent guanyador del premi al millor guió del Festival de cinema de Venecia. Es tracta de Martin McDonagh, un autor no excessivament conegut al nostre país, però que fora de les nostres fronteres s’ha convertit en l’autor anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord després de Shakespeare. Gairebé res!! Tot i això, si ens remuntem dinou anys enrere, a la mateixa Villarroel es va estrenar amb èxit l’òpera prima d’aquest dramaturg, La reina de la bellesa de Leenane, una de les peces teatrals que guardo molt gratament dins la meva memòria. En aquesta ocasió, el text no és tan rodó com ho va ser llavors i trobo que està innecessàriament dilatat, però alhora considero que té un punt de partida molt suggerent i que fa un ús de l’humor negre sempre de forma encertada. No obstant, el millor de la funció és la seva direcció i les actuacions. Així, ens trobem amb un muntatge ple de ritme que no té por de portar l’humor negre fins a l’extrem, tot aconseguint moments altament memorables com el que es marquen els magistrals Pol López i Oriol Pla mentre sona un conegut tema musical. Tot i això, trobo que hi ha elements que es forcen en excés en algun moment de forma innecessària, fent que el propi to del muntatge es vegi afectat, però cal dir que això no impideix que ens trobem amb una obra divertida i molt ben executada.
¡Enlace copiado!