“Cosmètica de l’enemic” és l’adaptació i traducció que ha fet Pablo Ley de la novel·la “Cosmétique de l’ennemi” de l’escriptora belga Amélie Nothomb, que la podeu veure a Porta4 sota la direcció de Francesc Amaro .
Tota la història passa en el vestíbul d’un aeroport.
Dos protagonistes, Jérôme Angust i Textor Textel. Dos personatges magníficament interpretats pels actors Santi Margarit i David Òbia, que estan totalment entregats als seus papers en tot moment. Unes interpretacions que van “in crescendo” a mida que transcorre l’acció i que són des de un bon començament del tot creïbles.
Estem davant d’un text extraordinari, construït per un únic diàleg entre dos personatges. El vocabulari és molt precís i directe. Es tracta d’un joc a dues veus que s’oposen, s’encreuen i finalment es confonen.
L’obra és plena d’ironia i humor fosc, fins hi tot podríem dir que es tracta d’una obra que es mou dins del teatre de l’absurd. La mateixa autora el qualifica de “Thriller metafísic amb humor negre”.
La trama és trepidant i enginyosa. Tot i que en un principi no hi ha cap lògica aparent en el que estem veient, mica en mica entendrem el que en realitat està passant. Fins hi tot la relació que hi ha entre tots dos personatges, aparentment inconnexa, finalment resultarà que no ho és tant.
“Cosmètica de l’enemic” és un viatge al nostre interior més fosc, que ens parla de l’enemic que tots portem dins. Aquella part que, tot i estar amagada (maquillada), de vegades se’ns escapa, i ens pot arribar a destruir.
Moltes vegades el nostre subconscient es converteix en el nostre propi enemic i els remordiments no ens deixen viure.
Feu-me cas i aneu-hi.
Us deixo un petit fragment de l’obra per veure si us animeu. El text és una meravella.
“Jo crec en l’enemic perquè, cada dia i cada nit, me’l trobo pel camí. L’enemic és aquell que, de dins estant, destrueix tot el que val la pena. És aquell que et mostra la decrepitud continguda en cada realitat. És aquell que treu a la llum la teva baixesa i la dels teus amics. És aquell que, en un dia perfecte, segur que trobarà una magnífica raó perquè et torturis. És aquell que et farà avorrir de tu mateix. És aquell que, quan entrevegis el rostre celestial d’una desconeguda, et revelarà la mort continguda en tanta bellesa.”