L’obra parteix de la història de migració de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska
La peça ens parla de l’exili i la migració a través de dues línies, la història de l’Ani Saghatelyan i Marta Pawlikowska i la de les seves àvies. Present i passat.
El text, escrit per l’Ani Saghatelyan i la Marta Pawlikowska, combina autoficció, fets realitat, possibles fets reals, adaptacions de fragments escrits, els relats d’alguns testimonis, i la inspiració d’alguns textos poètics i filosòfics.
És un treball de més de dos anys de treball d’investigació i documentació.
La diferència entre l’Ani i la Marta amb les seves àvies és que mentre les primeres van marxar dels seus països (Armènia, Polònia) per diversos motius (polític, social, per pròpia elecció o simplement perquè els hi van portar) les altres van ser deportades als camps de concentració de Sibèria.
Ir és un relat que serveix per parlar del fet d’anar (Ir), el fet de caminar a un lloc i poder-se sentir part d’ell.
La peça combina diferents formats: performance, teatre de text i site-specific. També combina diferents llengües: armeni, polonès, anglès, català i castellà.
Està estructurada en dues parts, una exterior i una interior.
La primera part, en la qual els espectadors caminem pel carrer, està molt bé com a idea de caminar, desplaçar-se, seguir, anar, però hi ha moments en què no vaig escoltar el que deien les protagonistes (sobretot mentre van caminant i parlant). Penso que un micro ajudaria al fet que tots poguéssim escoltar-ho tot amb més claredat.
La segona part transcorre dins el teatre.
La posada en escena a part de ser visualment poètica, és molt simbòlica. Una piscina plena d’aigua. L’aigua és un element molt important dins de l’obra. L’espai de la piscina emmarca les escenes del passat.
Ir és la veu de tantes i tantes persones silenciades del llarg de la història. Una història que ens recorda a la nostra.
Anar, allunyar-se, tornar, fugir, migrar, refugiar-se, viure.
Ir parla de drets i llibertats, de vivència, d’identitat, de les actuals polítiques de migració, de la mirada de la gent, de l’acceptació i del rebuig.
Ir és un cant a la llibertat, al dret de triar i elegir, i al dret d’anar i caminar.