Nova producció de la companyia DactilarTeatre, HUMAN dirigida per Ana Mirtha Sariego i amb dramatúrgia de Pepe Castejon.
Una proposta que ens parla sobre el fracàs de la comunicació i la ineficàcia de les paraules. Ens parla també de la solitud del dramaturg, quan està en plena creació dels seus relats i de la relació que arriba a tenir amb els seus personatges.
Un esplèndid i sorprenent espai escènic, amb les cadires disposades al voltant de la sala i dos espais perfectament delimitats. D’una banda, una granja, una parella que viuen de la terra i de l’aigua que els hi proporciona el riu. A l’altra banda del riu, un home. Gelosia. Una baralla. Una mort.
D’altra banda un apartament on tot és desordre i les ampolles buides ocupen tot l’espai. Llibres, molts llibres. Un escriptor, en plena crisi de creació, està tancat en solitud, no vol parlar amb ningú, ni tan sols amb el seu amic, un actor mediocre que no pot dormir perquè guarda un secret que hi ha de confessar. Oblida el seu passat després d’una escriptura caòtica i desordenada i un aïllament social que augmenta a cada dia que passa.
Els personatges dels seus llibres habiten el seu cap, i lluiten per revelar secrets amagats. Júlia, un personatge de ficció que ha comès un crim, no accepta el càstig que l’autor del text, del qual forma part, li ha imposat. Les fronteres entre realitat i ficció desapareixen.
Human parla de la frustració que acompanya els canvis, abruptes o quotidians, de la crisi de creativitat, del fracàs de la comunicació, del fracàs de les paraules.
Una esplèndida posada en escena i magnifiques interpretacions de Cinta Ballbé, Jorge Velasco, i molt especialment de Joel Minguet, que ens ha tornat a emocionar gairebé com l’última vegada que el vàrem veure treballar a LORCA al Off del Romea.
Molt, molt i molt recomanable.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ