Gabriel Calderón ha escrit i dirigit Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), un monòleg que gira al voltant dels mecanismes del poder contemporani, el desig i el ressentiment, i ens fa reflexionar sobre els límits de l’ambició, la mediocritat, la vanitat i el poder.
El text ha estat traduït al català per Joan Sellent.
Es tracta de teatre dins del teatre.
Un actor interpreta a l’actor que ha de representar el paper de Ricard III. Actor i personatge comparteixen alguns trets de personalitat, com el ressentiment, l’enveja, la manipulació, l’estupidesa, el fracàs, el desig i l’ambició. L’ambició del personatge shakespearià i l’ambició de l’actor que l’ha d’interpretar. Ficció i auto ficció.
Joan Carreras construeix el personatge fen gala de tot un gran ventall de recursos interpretatius. L’hem vist intens, sobri, natural, creïble, mesurat. Brutal!! Una interpretació magistral amb la qual Carreras va guanyar el premi Max a la millor interpretació.
Magnífic text i fantàstic actor. Una posada en escena espectacular dissenyada per Laura Clos, plena de simbolismes que fan referència al món teatral. L’excel·lent treball de caracterització de Núria Llunell, el vestuari de Sergi Corbera, i una il·luminació molt acurada de Ganecha Gil , fan d’aquest espectacle un imprescindible per a tot amant del bon teatre.
Espectacle vist al teatre La Sala d’Argentona
