Fa un parell de setmanes em va arribar a les mans una proposta que em va interessar moltíssim des del primer moment. La companyia Laboratorio Teatro presentava a Teatre Laboratori, la seva nova creació Hamletología; una adaptació lliure de Hamlet de William Shakespeare, que ha creat l’actriu i directora xilena Jessica Walker.
Hamletología és un homenatge a Shakespeare, als seus personatges i a l’ofici d’actor. Es tracta de teatre experimental, meta teatre, que utilitza un llenguatge propi i directe. Un treball corporal i de dramatúrgia col·lectiva, que es crea a partir de la improvisació i la mateixa investigació.
He de reconèixer que és la primera vegada que m’apropo a aquesta sala, i la primera vegada que veig un muntatge de la Jessica Walter. Creieu-me si us dic que n’he sortit gratament sorpresa i meravellada. Només entrar a la sala es respira pau i tranquil·litat. Hi ha fotografies, imatges i quadres amb la imatge de buda. L’olor d’encens t’envaeix a l’instant i sona de fons The Hearts Asks Pleasure First de Michael Nyman. Penso… Això pinta bé!
Estic impacient i emocionada. De cop es tanca la persiana. Comença l’espectacle! S’obre la cortina negra que amaga l’espai escènic. La primera impressió és impactant. Aquell espai per si sol, desprèn màgia. Espelmes, música en directe i olor d’encens. Sec a primera fila, al meu davant hi ha una dona ajupida i descalça que comença a fer moviments amb les seves mans: Jessica Walker! És emocionant veure-la dirigir en directe.
Magnífica i simbòlica posada en escena. És senzilla i alhora impactant. Un mar de papers de diari arrugats cobreixen tot l’espai escènic, simbolitza la literatura de Shakespeare on els actors (els personatges de Shakespeare) es mouen, corren, s’arrosseguen, juguen i cobreixen els seus cossos amb aquests papers . En mig de tots aquests diaris destaquen unes quantes cadires i un parell de butaques que es convertiran en trons reials. Un micròfon de peu en un racó de l’espai escènic, serà el medi conductor pel qual els actors despullaran la seva ànima.
Tot comença amb una breu interpretació del clàssic de Hamlet traslladat a l’època actual (guerra, bombes, pistoles, violacions, poder…). De cop en queden els personatges. De mica en mica tot es converteix en l’estudi d’aquests personatges i apareixeran les seves pors, la culpa… fins arribar al fons de l’ànima.
Què té Hamlet perquè se segueixi representant quatre segles després?
M’agradaria destacar la magnífica feina que fan TOTS vuit actors durant tota la funció. Fantàstica interpretació de Mario Gonzalez Aragón i David Bocian, les dues cares de Hamlet. Dues Ofèlia: la seductora i ardent interpretada per l’actriu Julia Rabadán, i la dolguda i embogida per la Roser Vallvé. La Julieta Dentone amb una força escènica increïble, interpreta el paper de Claudio i totes les parts més fosques de la humanitat. La part còmica la posen un magnífic conductor de l’espectacle Carlos Martín Peñasco i un divertit Camilo Zaffora en el paper de Laertes. No voldria deixar de ressaltar la original veu de Carola Zafarana (que em va encantar!), i la música en directe de la pianista Sara Almohalla.
Recomano Hamletología a tota aquella gent que busca alguna cosa més profunda i més emocional dins el món de la interpretació. No es tracta de teatre fàcil, ni entenedor; ni per a un públic amb poques ganes de pensar, tot el contrari, és un teatre que et remou i que et porta a la reflexió.
És un muntatge que no et deixa indiferent… durant l’hora i vint que dura, quedes com absorbit per la força que desprèn tot l’espectacle. Hi ha escenes realment dures i punyents, però d’altres plenes d’humor que t’arrenquen el somriure i fins i tot alguna rialla.
Experimenteu!! Penso que paga molt la pena d’anar-hi.