Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país.
Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només.
Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al públic, aprofundir en una de les històries més famoses del teatre; descobrir peculiaritats que se’ns escaparien de qualsevol visionat de l’obra original o, fins i tot, d’una lectura atenta i acurada. Aspectes que poden anar des de l’etimologia d’algunes paraules, la traducció que se n’ha fet, el significat d’un personatge dins del conjunt de l’obra, les seves intencions, o qüestions meta-teatrals que ens desvetllen, també, alguns secrets habitualment amagats a les bambolines del teatre.
Una posada en escena minimalista, una direcció escènica descarada i una interpretació molt lliure acaben de completar l’alquímia d’aquest fabulós espectacle. Una alquímia agosarada que, després de dues hores, no arriba més enllà del primer acte! Perquè en Belbel, o l’Enric, o tots dos junts, es detenen i naveguen a la deriva per aspectes d’allò més inversemblants, qüestionant Hamlet, Shakespeare i tots els personatges que deambulen per aquesta història. Però no només! En aquesta digressió també hi fan acte de presència autors com Esquil, Zorrilla, Calderón… o Hitchcock! Tot plegat, un deliri brillantment embastat que podria comparar-se, fins i tot, amb el fenòmen sèries que s’ha imposat els darrers anys a les plataformes digitals.
Perquè, què significa el 01 del títol? Evidentment, l’obra no s’acaba aquí. La proposat només ens duu fins al final del primer acte. I d’actes, en té cinc, Hamlet! N’hem d’esperar quatre obres més? Tot ho sembla indicar. Estarem atents!