Des que vàrem descobrir el món de les titelles per adults, intentem no perdre’ns-en cap. De moment ja som seguidors de Miguel Gallardo, Javier Aranda i des de ahir d’Ángel Navarro, gràcies al seu espectacle Gabinete Onírico que podeu veure actualment a la Sala Fènix. De nou un descobriment agradablement meravellós i màgic.
Gabinete Onírico és un espectacle de titella de fils, articulat i de control vertical que ens ha tornat a sorprendre novament dins del món de les titelles. El fet d’estar articulat, li dona a la titella el moviment natural i l’efecte de personatge viu que vam poder veure ahir. Realment espectacular. Un treball artístic impressionant, que ens va deixar captivats des del primer minut de l’espectacle.
L’escenografia és desordenadament plena de bellesa. Es tracta de l’estudi del propi artista, l’Ángel Navarro on el públic ens convertim en observadors de tot el procés de creació i construcció de la seves idees. Esbossos, maquetes i dibuixos escampats per la sala, una cafetera que no hi queda cafè i una petita llibreta plena de notes a punt de prendre vida. Pas a pas tenim la gran sort de poder veure el procés de creació de cada un dels seus personatges i de les seves històries, donar-los vida pròpia i fins i tot, la capacitat poder veure dins del seu subconscient mentre dormen.
Una bona il·luminació i un acompanyament musical preciós han acabat d’arrodonir un espectacle on tot el públic hem gaudit d’una nit agradable, especial i sobretot màgica. Ángel Navarro ens ha fet una demostració d’una gran qualitat tècnica i manipulació impecable difícilment de superar.
Hem vist tres històries:
La banyera (o las vicissituds de Gus)
Aquesta història és pura poesia. Hem vist un home trist, abatut, sense esma de res i amb idees suïcides. Finalment es fica a la banyera i s’adorm, el seu subconscient és la d’un esquelet juganer i ple de tendresa.
Gildo, l’artista narcolèptic
Gildo és un pianista que està cansat i té un problema, s’adorm per tot arreu. Aquesta història ha sigut boníssima i molt divertida. El moment en que toca el piano i la esquelet balla a ritme de samba no té preu!
Manca a les dunes
Manca viu entre les dunes, en un petit desert on l’única presència és el sol. Amb efectes de llum sobre paper transparent, hem pogut veure el canvi de colors en la sorra durant la sortida del sol sobre les dunes. Un espectacle delicat que transporta a un estat de solitud, tranquil·litat i melancòlica. Realment ha estat una història d’una bellesa indescriptible.
Realment no hem vist titelles sinó personatges tendres i plens de vida. Ha estat un gran plaer poder conèixer al Gus, el Gildo i la Manca.
No us ho penseu i feu-me cas, aneu a veure aquesta joia, és del tot IMPRESCINDIBLE!