Denis Hope no només va comprar la Lluna l’any 1980. Des de llavors, s’ha enriquit venent-la a troços. I ha acumulat una fortuna que supera els 11 milions de dòlars. També és president electe del primer govern galàctic, redactor de la primera constitució lunar i creador de la seva moneda: el (o la) delta.
Els beneficis de la venta de parcel·les a la Lluna —que només es poden comprar en dòlars— els ha invertit en construir un sistema “de propulsió anti-gravitatòria” que, segons afirma, pot accelerar un objecte a 0,99 vegades la velocitat de la llum.
Aquest no és l’argument de Fly me to the moon, sinó la història real d’aquest noramericà, nascut fa 71 anys a Nevada, que tan bé representa el somni nordamericà.
Aquí, a Catalunya, també n’hi ha que saben aprofitar les oportunitats. Com ha fet en Marc Angelet, reinventant una figura tan singular com aquesta i escrivint una història que, més enllà dels fets reals —i surreals— de la vida del personatge, imagina una situació límit a la que un Denis Hope ventríloc es queda aturat a la carretera, amb el seu ninot, sense poder arribar a l’actuació més important de la seva carrera. Allà es desenvolupa una fantasia màgica, a la que el Denis Hope reflexiona sobre la (seva) vida, els ninots parlen i la nit esdevé un món en el que tot és possible.
Un treball original, entretingut i tendre que ens recorda que el secret de tot plegat és no perdre mai l’esperança. I mentre no es perd, mirar amunt, estar atents a tots els senyals que ens ofereix aquesta vida, o aquest planeta… dur, competitiu, però també ple d’oportunitats, misteriós i màgic.