Fora del nostre país, hi ha una gran confiança en els nens a sobre l’escenari, deixant-los portar tot el pes d’una obra i demostrant-nos que són totalment capaços de fer-ho. No ens enganyem, això gairebé no passa a casa nostra i són contades les ocasions en què ho podem veure, llastimosament. Per això, entre molts altres motius, obres com aquesta resulten una alenada d’aire fresc i una manera diferent de veure i sentir el teatre.
D’altra banda, la posada en escena esdevé impecable i original, mantenint una directa simbiosi amb la mateixa història que es narra. Així, tenim teatre dins del teatre (amb la opció d’estar alhora també dins del cinema), una realitat vista per actors que alhora són personatges o un paral·lelisme entre l’actuació infantil i l’adulta. I si aquesta deliciosa complexitat, però fàcil de digerir, no fos suficient, tenim a nens interpretant papers d’adults de gran cruesa, reflectint uns sentiments que per edat no els corresponen i que són capaços de transmetre. Per tant, estem davant d’un joc teatral esplèndid que emociona, ens fa riure i ens sorprén a parts iguals. Realment, presenciar l’actuació d’aquests nens, tot imitant a la perfecció papers adults, amb les emocions corresponents, al voltant d’una temàtica tan complexa com és la d’un assassí de nens, ens obre grans interrogants i ens posa la pell de gallina alhora. En aquest sentit, es tracta d’una obra amb diferents nivells de lectura i d’anàlisi presentada amb una aparent senzillesa que és d’admirar, convertint-la en una de les millors propostes de la temporada.