Possiblement, molts de vosaltres coneixeu l’actor Quim Llisorgas per ser l’Hèctor, un dels protagonistes de la sèrie de TV3 Com si fos ahir.
La vida d’en Quim no ha estat fàcil. Quan va néixer els metges li van diagnosticar una possible síndrome de Joubert, un trastorn genètic que en el seu cas li causa problemes musculars, de visió (d’un ull, només hi veu un 10% i de l’altre un 5%) i en la parla; ell ha decidit anomenar-lo Manolo.
En Quim va començar en el món del teatre, com molts d’altres actors de casa nostra, participant en Els Pastorets.
El seu somni era ser actor, i tot i les dificultats que va anar trobant pel camí, finalment ho va aconseguir.
Va ser a finals de 2019 que va sorgir la idea de fer una obra sobre la seva vida. Però no va ser fins a principi de 2020 que va començar tot el procés creatiu d’Entre tu i jo no en fem un, una obra de teatre documental sobre la seva vida per reivindicar que malgrat les diversitats funcionals tothom pot assolir els seus somnis; demostrar que amb esforç, constància i dedicació les coses es poden arribar a aconseguir i per servir d’exemple per a tots aquells que es troben en la seva mateixa situació.
Entre tu i jo no en fem un està basat en la vida de Quim Llisorgas, un jove de vint-i-sis anys que ha hagut de lluitar des que va néixer contra la injustícia de ser diferent.
La dramatúrgia la signen en Quim Llisorgas, l’Ester Nadal i en Marc Pinyol.
La posada en escena és senzilla, de manera que l’espectador posa tota l’atenció en el relat i en el treball interpretatiu.
És el mateix Quim qui ens parla de tot el que han hagut de lluitar la seva mare i ell davant la discriminació, les etiquetes, l’exclusió i dels «no podràs fer-ho», que ha hagut d’aguantar durant anys.
Complementen l’actuació l’Ester Nadal que l’acompanya en tot moment a escena interpretant els personatges de la seva mare i el de una professora; i el músic Lluís Cartes, també present durant tot l’espectacle.
La projecció de fotografies que acompanyen el relat donen un valor afegit i molt de significat a la història que les envolta.
A Entre tu i jo no en fem un vaig experimentar un munt d’emocions. Alegria, tristesa, indignació, tendresa, sorpresa i admiració.
Tot i que la història d’en Quim és molt colpidora, l’espectacle fuig del victimisme, fins i tot hi ha episodis amb molts tocs d’humor.
Si teniu oportunitat d’anar-hi, no us ho penseu, estic segura que la gaudireu tant o més de com ho he fet jo.