Entre tu i jo no en fem un

Entre tu i jo no en fem un és la història real de superació de Quim Llisorgas, un jove de 28 anys que ha lluitat des que va néixer contra la injustícia. En Quim explica la seva vida i els entrebancs amb què s'ha trobat a causa de la seva discapacitat.





L'obra ens parla de Quim i en primera persona. El seu cas, amb un trastorn genètic que li causa problemes musculars, de visió i de veu; per fer-ho més 'amigable' l'anomena Manolo en tot moment.





Ens comenta la seva infància, com va patir de ben petit de ser diferent. De l'escola, els mestres, l'entorn i com li van girar l'esquena. De les dificultats que ha tingut per aconseguir el que volia. D'un somni que ara veu obtingut, ser actor; i d'altre que no comentaré que encara està lluitant i que va iniciar-ho amb "no podràs fer-ho", "persones com tu, no poden tenir-ho", ... una discriminació en tota regla d'algunes institucions.





Ester Nadal és la directora d'aquest muntatge, a més de sortir-ne també com apuntadora i actriu. Es pot dir, que ella cada dia aconsegueix un petit somni que tenia de petita. Com he comentat interpreta diferents personatges com la mare del Quim (entre el públic assistent), de logopeda i d'una de les seves professores. I Lluís Cartes ens posa la música en directe, present per parts essencials de l'espectacle.





Ara que estem veient diferents muntatges on expliquen els traumes personals dels protagonistes, molt sovint amb el tema central de la Salut Mental. Quim ha fet un pas endavant i ens explica la seva experiència, en moments molt forts i que tens la llàgrima i el cor encongit, sense caure en el victimisme. Fins i tot amb un somriure.





Un espectacle creat amb el cor. Amb ganes d'explicar-nos una història de veritat, de superació. Sense voler caure en la llàgrima fàcil o en el victimisme. Molt recomanable, i vist com ha anat tot. Fins i tot per aquells educadors, que puguin veure'l com a vegades les accions d'ells poden afectar en una persona, tot i la persistència del Quim en seguir endavant, continuar el seu somni i continuar estudiant.



M'ha recordat l'espectacle que vaig veure a Marc Buxaderas a Fira Mediterrànea, on sense complexes explicava la seva vida amb sense pels a la boca. Posava la seva discapacitat de la vidad i explicada en forma de monòleg persona, amb molt humor i ironia, i de les situacions que li pasen.





Al Teatre Eòlia, també hem vist com una serie de persones ens van explicar la seva vivència, per sorti-ne de la marginació i viure com P.A.U. Alhayat al Maldà, la d'un grup de persones amb diversitat funcional que han volgut tirar endavant com actors professionals,





Teniu fins el proper 15 d'octubre per anar al Teatre Eòlia.



  Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

Quim Llisorgas, un chico de 28 años afectado de una enfermedad genética llamada síndrome de Joubert explica en primera persona todo el esfuerzo de superación que ha tenido que hacer todos estos años para llegar a conseguir su sueño: ser actor. Y nos lo demuestra en el reestreno de esta obra que estuvo un mes en cartel a finales del año pasado. Actualmente desempeña un papel en la serie de TV Como si fos ahir y agradece a la serie que tenga en cuenta las enfermedades minoritarias.

No es una obra de teatro basada en hechos reales. Es un hecho real explicado por el propio autor, quien con todas las dificultades físicas que todavía tiene, nos llega al alma y conmueve profundamente con la descripción de su vida, los problemas que ha tenido que superar, las escuelas especiales, las logopedas, el paso por las USES (Unidad de Apoyo a la educación), los EAP (equipos de asesoramiento psicopedagógico) y la frustración de haberle sido negada la titulación de la ESO.

La dramaturgia de este espectáculo ha ido a cargo de él mismo, Ester Nadal y Marc Pinyol que han logrado hacer arte de una dificultad, teatro de divulgación de un tema difícil de encajar. Lluís Cartes ha hecho la música y las canciones, que además de ser muy bonitas, aligeran la tensión de las dificultades del protagonista. Ester Nadal es la madre que acompaña a Quim no sólo con sus ilusiones sino también con las suyas construyendo un tejido de sueños con un resultado muy poético y entrañable.

Lo llaman teatro inclusivo, aunque el hecho de tener que incluirlo ya es excluyente. Las personas con diversidad funcional forman parte de la sociedad. Como dice Òmnia Bakkali Tahiri en su libro Un faro a tres minutos de casa: “La diferencia es riqueza cuando va acompañada de respeto, las sociedades deben adaptarse a las personas que las conforman, las voces más flojas en el centro de la corro para poder sentirlas bien, que fuéramos unos más, y no otros.”

Esta obra nos aporta la riqueza de la diferencia, la superación, la voluntad y el deseo de vivir. Gracias Quim.

 

 

 

Possiblement, molts de vosaltres coneixeu l'actor Quim Llisorgas per ser l'Hèctor, un dels protagonistes de la sèrie de TV3 Com si fos ahir.

La vida d'en Quim no ha estat fàcil. Quan va néixer els metges li van diagnosticar una possible síndrome de Joubert, un trastorn genètic que en el seu cas li causa problemes musculars, de visió (d'un ull, només hi veu un 10% i de l'altre un 5%) i en la parla; ell ha decidit anomenar-lo Manolo.

En Quim va començar en el món del teatre, com molts d'altres actors de casa nostra, participant en Els Pastorets.

El seu somni era ser actor, i tot i les dificultats que va anar trobant pel camí, finalment ho va aconseguir.
Va ser a finals de 2019 que va sorgir la idea de fer una obra sobre la seva vida. Però no va ser fins a principi de 2020 que va començar tot el procés creatiu d'Entre tu i jo no en fem un, una obra de teatre documental sobre la seva vida per reivindicar que malgrat les diversitats funcionals tothom pot assolir els seus somnis; demostrar que amb esforç, constància i dedicació les coses es poden arribar a aconseguir i per servir d'exemple per a tots aquells que es troben en la seva mateixa situació.

Entre tu i jo no en fem un està basat en la vida de Quim Llisorgas, un jove de vint-i-sis anys que ha hagut de lluitar des que va néixer contra la injustícia de ser diferent.

La dramatúrgia la signen en Quim Llisorgas, l'Ester Nadal i en Marc Pinyol.
La posada en escena és senzilla, de manera que l'espectador posa tota l'atenció en el relat i en el treball interpretatiu.
És el mateix Quim qui ens parla de tot el que han hagut de lluitar la seva mare i ell davant la discriminació, les etiquetes, l'exclusió i dels "no podràs fer-ho", que ha hagut d'aguantar durant anys.
Complementen l'actuació l'Ester Nadal que l'acompanya en tot moment a escena interpretant els personatges de la seva mare i el de una professora; i el músic Lluís Cartes, també present durant tot l'espectacle.
La projecció de fotografies que acompanyen el relat donen un valor afegit i molt de significat a la història que les envolta.

A Entre tu i jo no en fem un vaig experimentar un munt d'emocions. Alegria, tristesa, indignació, tendresa, sorpresa i admiració.

Tot i que la història d'en Quim és molt colpidora, l'espectacle fuig del victimisme, fins i tot hi ha episodis amb molts tocs d'humor.

Si teniu oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu, estic segura que la gaudireu tant o més de com ho he fet jo.