El cap de setmana vaig assistir a una estrena a Igualada i que els propers dies podeu veure a Girona (i posteriorment a Barcelona). Va ser el primer assaig complert i amb públic abans de l’estrena. Aquest és un gran projecte amb una obra de teatre, un documental i una instal·lació fotogràfica i és una producció del Teatre de l’Aurora i Cultura i Conflicte.
Un text compromès que parla sobre les dones que van sobreviure a les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys.
Hem de dir que aquest muntatge teatral és dur. Per un costat contrasta les violacions a la població amb l’eufòria de l’any de les olimpíades. A més amb els records dels actors que veiem a escena. Podem veure el que van fer aquelles dates Ariadna Gil, Montse Esteve, Oscar Muñoz i la resta dels actors.Possiblement aquesta és la part que et fa tocar de peus a terra. Tu vius placidament quan està succeïnt tot això.
Escoltar com durant anys hi ha hagut aquesta impunitat davant aquesta violència sexual lligada a les víctimes de la guerra. Veure els testimonis reals d’aquestes violacions es combinen amb les explicacions i relats que les actrius ens comenten. Moments en què entre la foscor de la sala noto com em cauen algunes llàgrimes davant aquest text.
Un text compromès i totalment recomanable. Ja queda poc per tornar-ho a veure-ho als teatres, i us recomano que aneu preparats, ja que us remourà l’estómac. Més que mai, aquesta obra és necessària per no oblidar i caure en els mateixos errors.
Com sempre, és dificil votar quan tens poc marge, un 4.5 és possiblement la nota que més s’apropa. Podeu veure la meva opinió al següent enllaç