A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció «extra» que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.
La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en «El Cicló» al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.
Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.
ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d’Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. Es tracta d’una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d’aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.
Amb una destacadíssima escenografia i un al·lucinant vestuari d’Albert Pascual, la proposta de La Calórica dispara sense contemplacions a referents actuals de la democràcia i del sistema capitalista amb una gran profunditat critica i una naturalitat increïble.
Tot s’ha de dir… abans d’intentar acabar amb la democràcia, el primer tret es contra un crític teatral…
Personatges que ens recorden polítics populistes de casa nostra, i que posen en el punt de mira poders fàctics com l’església amb el capellà que es vol «follar» tots els ocells petits, l’agent de policia o el poder judicial amb el jutge d’imatge hitleriana.
Una gran força escènica de tots els intèrprets i especialment Xavi Francés i Aitor Galisteo-Rocher que ens tornen a mostrar la seva magnífica vessant còmica. Quatre actors que interpreten una quinzena de personatges. Molt destacables l’escena del sopar d’una família de coloms i la inoblidable escena final entre Pisteter i la democràcia.
Una gran proposta, una comèdia surrealista, una faula satírica. Una proposta que fa petar de riure, si, però que vol anar molt més enllà, amb la seva punyent critica a la societat que ens toca viure, arribant a qüestionar la idea de la democràcia i sobretot fer-nos reflexionar.
Un altre gran, grandíssim encert d’aquesta companyia, que sense cap mena de dubte, arribarà lluny i tornarà a ser reconeguda amb un munt de premis. Esperem que es pugui tornar a veure ben aviat als escenaris de tot Catalunya.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ