De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013.
L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un pensament conservador i un de ben liberal. Però com aproximaran posicions tan allunyades? Dirigida per Guido Torlonia, sabem que l’obra és una ficció. Però no per això ens trobem davant d’una obra especulativa: de fet, aquest brillant text d’Anthony McCarten (The Pope) està precedit d’un assaig (òbviament del matéis autor) al voltant d’aquest moment històric que compta amb testimonis i una bona argumentació perquèa ambdues figures debatin sobre els temes més espinosos que la religió catòlica té sobre la taula: pederàstia, homosexualitat, celibat. Entre altres qüestions, clar.
Dos estilo de vida, dos maneres de fer per servir la devoció de déu. Veurem també però que, per molt que siguin homes de déu, no deixen de ser homes amb les seves faltes, contradiccions i les pròpies vergonyes, que també hauram de ser confessades i expiades. No es tracta d’un duel sinó d’un diàleg, no ens trobem davant d’una lluita sinó enfront de la conciliació. Preparem-nos per veure una fumata blanca.
