Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa portar-los a veure el mar.
Sergi Bernal, documentalista, ha estat l’encarregat de recuperar la historia d’Antoni Benaiges.
Tot el que queda de Benaiges es conserva en una caixa de cartró que la família guarda des de fa anys.Objectes, textos, documentació, fotografies en blanc i negre i alguna copia d’un dels exemplars del quadern “El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai”, un recull d’expressions dels alumnes de Benaiges sobre com s’imaginaven que era el mar.
Són més de deu anys els que Sergi Bernal porta investigant sobre la vida d’aquest mestre. Una història que s’ha pogut conèixer a través de diversos medis. El documental El Retratista (2013) dirigit per Alberto Bougleux , a través de diferents publicacions ( llibres i assajos) fins una exposició: Antoni Benaiges, el maestro que prometió el mar comissariat pel propi Sergi Bernal, que es va poder veure al Museu Marítim de Barcelona fa uns tres o quatre anys, i que afortunadament vaig poder visitar.
Ara arriba al TNC en format teatral. Es tracta d’una barreja de teatre històric, teatre d’objectes i teatre documental escrit i dirigit per Alberto Conejero que compta amb la col·laboració de Martí Sales pel que fa a la traducció, i l’assessorament documental del fotògraf, investigador i documentalista Sergi Bernal.
Dalt de l’escenari dos grans artistes. L’actor, manipulador i creador escènic Xavier Bobés que s’encarrega de la part més visual i tècnica de l’espectacle. Bobés manipula el material documental que forma part de la posada en escena. Es tracta d’objectes aportats per Sergi Bernal, que li han estat cedits per la família de Benaiges. Objectes personals, diaris d’època, mapes, bitllets, postals i fotografies. Objectes i paraula. La paraula l’escoltem a través de l’actor Sergi Torrecilla. Ell dona veu al mestre, als alumnes, a la mare,…
“El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” és un muntatge on s’utilitzen un gran ventall de llenguatges, en el qual objectes i paraules comparteixen escenari sense cap mena de jerarquia. Dibuixos que sobresurten del paper convertint-se en titelles, ombres xineses, música, projeccions d’imatges, enregistraments i gravacions, entrevistes, documents, publicacions, correspondència, manipulació d’objectes, diàlegs i silencis.
“El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” és un homenatge a la memòria de Benaiges i un reconeixement a tots aquells mestres republicans assassinats durant la dictadura feixista. És la veu d’una història que el temps hagués esborrar per sempre més. És el relat d’una utopia. És un exercici de memòria democràtica antifeixista.