Un matrimoni espera un convidat i preparen la conversa que han de mantenir. Ell és un vell professor, un filòsof, al que han demanat entrar a l’Acadèmia i no vol fer-ho. Ella és la seva dona aparentment dedicada al seu marit. Ell és Mario Gas, ella es Rosa Renom.
Aquest vell professor, que va en cadira de rodes, s’omple de raonaments i justificacions per tal de mostrar-se superior, intel·lectualment, al seu convidat quan arribi. Les comparteix amb la seva dona amb qui s’intueix manté una relació molt particular, d’amor i submissió per part d’ella. Una relació que en un primer moment no acabem d’identificar amb claredat, en una primera part que potser es fa una mica llarga. L’aparició inesperada de la neboda del professor dóna un nou sentit a tot plegat i les converses agafen un altre caire menys filosòfic i més comprensible.
Hem vist una obra que no és un tractat de filosofia, sinó una reflexió sobre la intel·lectualitat allunyada de la realitat, en una barreja entre comèdia i teatre de l’absurd.
Puntades de sentit de l’humor que ens fan riure i que ens permeten connectar amb els personatges.
La posada en escena molt reeixida amb un canvi d’escenografia davant de tots nosaltres passant de la sala sòbria a la cuina lluminosa només «obrint la paret». Les interpretacions també han estat bé destacant molt especialment en Mario Gas que ens ha agradat molt. En aquesta ocasió hem trobat a la Rosa Renom, actriu que habitualment ens agrada molt, una mica sobreactuada en un paper que potser no li anava del tot a la seva mida.
L’autor, Juan Villoro, nascut a Ciutat de Mèxic i fill d’un filòsof barceloní, és considerat com un dels autors més importants de la literatura contemporània mexicana.
Una proposta que ens ha fet passar una bona estona i que contradient el títol no l’hem trobat tan filosòfica com a priori pensàvem.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ