Atrapat en el temps és una de les pel·lícules més entranyables dels anys 90. Una faula contemporània pels adults sobre la importància de ser amable i de saber veure els altres. Una pel·lícula que mai caduca i que no envelleix. Per això, encara que hagin passat uns 25 anys des de la seva estrena, que n’arribi el musical (amb el título però d’El dia de la marmota) és una excel·lent noticia. Veurem el desplegament de recursos tal i com ens tenen acostumats l’equip de The producers o La jaula de las locas. Però aquesta vegada, a més, en català.
Que l’adaptació sigui un musical accentua l’emocionalitat de l’obra. Lletres de Manu Guix, potser no molt enganxoses, potser una mica planes, però que fan el fet: arribar a l’espectador i fer-lo gaudir. D’altre costat, Enric Cambray s’estrena a la direcció i, a jutjar pels resultats, el seu talent va molt més enllà de ser un excel·lent actor (Les dones sàvies, Hamlet 01 i 02). Cambray sap desplegar el jove talent d’un nombrós elenc (destaco, personalment, Júlia Bonjoch) capaç de ballar, cantar i narrar-nos la història que escoltaríem un dia i un altre: el camí de la tendresa no cansa mai. I aquest musical, tampoc.