Teníem ganes de veure aquesta proposta guanyadora del tercer premi a la segona edició del Cicle DespertaLab, organitzat conjuntament per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium.
Carlos Perelló és el jove dramaturg d’aquesta peça que ha dirigit Guillem Gefaell amb la interpretació de Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra.
D’entrada hem de reconèixer que el text se’ns ha fet una mica complicat d’entendre i ens hem perdut en molts moments de l’obra, però també hem de dir que hem gaudit de la proposta perquè ens hem deixat portar per la posada en escena i les interpretacions que ens han agradat força.
Un grup d’operaris preparen un espai en el qual ha ocorregut una catàstrofe. Porten mascares i un d’ells (Laia Alberch) ens explica que han de convertir el lloc en un espai visitable, en un lloc d’espectacle, una mena de parc temàtic perquè el públic pugui gaudir amb comoditat del morbo que dóna saber que en aquest lloc va ocórrer una tragèdia.
DRAMABURG és una reflexió sobre la nostra civilització que converteix tot en espectacle. Un jove periodista (excel·lent interpretació de Xavier Torra) vol fer bé la seva feina i assisteix a una gala televisiva on ha de fer una única pregunta a l’estrella de l’espectacle (seductora Georgina Latre), amb la intenció de deixar en evidència la seva superficialitat.
Aquesta gala es retransmet en directe a tot el món i està dirigida per un dinàmic i atractiu presentador (Rafa Delacroix). Però la gala convertirà la puresa del periodista en part de l’espectacle, i aquest es deixarà seduir pel glamur de la fama i es voldrà convertir en el centre d’atenció de l’espectacle. Buscant aquesta fama, provocarà la catàstrofe, i la fi del món serà televisada.
Una posada en escena dinàmica i pertorbadora, amb un vestuari i maquillatges que diferencien molt les persones que pertanyen a la societat que vol ser vista, que vol lluir, de la persona que encara no està encomanada per aquesta necessitat de donar «espectacularitat» a la seva vida.
Les projeccions i l’escenografia situada inclús fora de l’espai escènic a l’entrada, complementen la sensació de pèrdua de valors de la nostra civilització, d’apocalipsis final, amb imatges i referències d’Alepo o Fukushima.
Una proposta que si bé creiem que perd una mica el ritme en el text, amb moments d’una certa complexitat, ens ha agradat pel que té de trencadora i per la valentia de les interpretacions.
La nostra valoració és de 5 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ