“DIOS. La Comedia” es un monòleg escrit, dirigit i interpretat per l’actriu Eugenia González La Rosa, que podeu veure a La Sala Fènix de Barcelona.
La primera vegada que vaig veure l’Eugenia va ser a La Seca Espai Brossa amb La Companyia de la Rosa, interpretant “La mascarada fantàstica”, un espectacle dins de Commedia dell’arte (l’ofici de la comèdia), en el que vaig descobrir a una gran artista còmica.
“DIOS. La comedia” és la primera part d’una trilogia que presenta en solitari. Cinc anys d’investigació i experimentació, han donat com a resultat una obra divertida, trepidant, esbojarrada i plena de sorpreses. Un espectacle amb una sola actriu, que busca la complicitat del públic, es transforma en un munt de personatges, canta i balla a ritme de mambo, i fins hi tot ens explica una faula.
Una hora i vint d’humor i ironia, que ens fa reflexionar sobre la necessitat humana que tenim tots nosaltres de buscar un sentit a la vida, partint com a base en la idea de creure en el poder d’algun ésser superior. Anomeneu-lo Déu, Alà o Buda. No hi ha cap civilització des de la prehistòria que no hagin tingut creences religioses. És una necessitat que tenim els humans, tan si acceptem o no la seva existència, per poder sobreviure davant les angoixes i frustracions que ens depara el transcurs de la vida.
L’Eugènia ens ho mostra des de la part còmica, convertint-se en la Dolores, una dona que pateix una crisi nerviosa per culpa d’un escapament d’aigua, en una dona prehistòrica que descobreix la necessitat de creure en alguna cosa, o en l’animal que descobreix que la fortalesa, per poder enfrontar-se als entrebancs de la vida, és dins de cadascun de nosaltres. I que el més important de tot és creure en un mateix.
Només em resta dir que l’Eugenia a part de ser una actriu amb molt sentit de l’humor, posseeix un gran registre en expressivitat gestual i una gran qualitat interpretativa. Es nota que li agrada el que fa. S’ho passa bé i nosaltres també.
***1/2