Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori.
Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat característiques de l’obra d’aquest aclamat músic, que l’any xxx va guanyar el Premi Pulitzer per la seva composició The Little Match Girl Passion.
Tot i que l’argument manté la fidelitat a l’òpera original —Leonora, disfressada de jove, prova de rescatar el seu marit Florestan de la presó a la què està reclòs—, la proposta lírica és la part més inestable de la proposta. Malgrat citar autors tan potents com Rousseau o Maquiavel, el llibret, del mateix Lang, és una resposta plana i redundant a les principals idees que ofereix l’obra original sobre la llibertat, la justícia i el destí de l’home.
L’espai escènic, de Matt Saunders i Adam Larsen, sí que surt afavorit, amb un disseny visual que, projectat sobre la meravellosa pedra de l’escenari del Teatre Grec, subratlla alguns dels millors moments dels solistes i, molt especialment, les poques però brillants intervencions del cor de presoners, interpretats pel Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música.
Un cor que esdevé protagonista a l’òpera de Beethoven, i que també ofereix alguns dels moments més sublims a l’obra de Lang, que aconsegueix apropar la història a nous públics joves i/o heterodoxos que, tal vegada, no assistirien a una òpera de Beethoven però que poden sentir-se atrets per un format més breu i contemporani.