Entenc perfectament en Pere Riera, autor del text de l’obra Casa Calores. Sé el que és estimar la casa on vas néixer i viure durant tants anys. Anys vivint moments i històries. Moments agradables, tristos, complicats…
Estimar casa teva, com si es tractés d’algú més de la teva família.
Pere Riera ha sabut transmetre el que significa viure en un poble. La casa on vas néixer.
Els estius compartits amb la colla, les festes al terrat, els secrets dels veïns, les xafarderies.
El terrat de casa, un dels llocs més importants de la casa com la cuina o la llar de foc.
Tota la història passa en el terrat de la casa dels Calores. Un espai que m’és del tot familiar. Els testos, la roba estesa, «la caseta del terrat», el dipòsit d’aigua… és tal qual casa meva (lloc on vaig néixer i viure durant molts anys, però que continuo anomenant-la casa meva).
Casa Calores és un homenatge a un lloc que va ser una part fonamental de la vida de Pere Riera, casa seva, el seu poble, la seva família i les seves arrels.
Una història farcida vivències boniques i divertides, però també tristes i doloroses.
En el programa de mà, l’autor ens diu que va escriure aquest text, mogut per l’impacte que va sentir davant la desaparició de la casa on va néixer, al seu poble.
Quan vaig marxar de casa vaig sentir-me molt trista, tot i que me n’anava a viure amb la meva parella i a més a més molt a prop de casa. M’estimava casa meva. No puc ni imaginar el que deu ser veure-la desaparèixer.
Casa Calores és una peça en què cadascun dels espectadors la viurà de manera diferent. Per mi ha estat molt emotiva. M’ha fet viatjat en el temps. He reviscut molts moments. He recordat aquell terrat on la caseta del terrat es va transformar en tantes coses al llarg del temps (un lloc on en un principi hi havia un safareig, després en un petit obrador on coíem les botifarres o hi fèiem els llardons, més tard es va transformar en un lloc d’esbarjo, un lloc on compartir secrets o moments d’intimitat amb els amics i la parella). He vist a la mama estenent la roba (sempre cantant) i regant les plantes. He recordat els testos de fang i els fets de rajoles i petxines, la piscina de plàstic a l’estiu i les tardes estirada prenent el sol. I he recordat els meus veïns, la convivència entre diferents generacions (avis, pares, joves i estiuejants), les festes al carrer i les nits d’estiu.