Aquest cop he anat al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa a veure la nova proposta de la companyia Dei Furbi, i feia anys que no gaudia d’una de les seves actuacions. I han tornat per crear una gran proposta de teatre, poesia, moviment, titelles,…
L’obra és un esboç de l’univers de Joan Brossa. A partir de la seva poesia, he entrat des del primer moment en l’obra. Amb humor ens han entrat en el surrealisme de Brossa.
Conscient al pas del temps, ja han jugat amb el nom de l’obra, utilitzant el hashtag que anem utilitzant en el nostre dia a dia. Una obra de símbols no podia faltar el nou llenguatge que hem anat creant. Escenes minimalistes, que expliquen molt més del que pensem. La companyia Dei Furbi ha anat per diferents escenes, fins arribar al seu propi món. El de les màscares que havia vist anteriorment.
Tenim diferents recursos teatrals en tota l’obra, circ, cant a capella (moment magnífic), joc de miralls, transformisme, encadenament de paraules i de sil·labes, titelles i les màscares marca de la casa. Els personatges de la Commedia dell’Arte han sorgit en un dels moments més divertits i crítics; l’Arlequí, Colombina i Pantalonne amb les màscares típiques.
Un joc per a la ment, amb el que m’he divertit molt. He sortit amb un somriure com poques vegades, llarga vida a #brossA i a la companyia Dei Furbi
Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç
